On dormiran els treballadors estacionals amb la nova aprovació?

El Govern d'Andorra ha donat el vistiplau final a una partida budgètica que suma 5.100 euros, destinada específicament a gestionar l'allotjament dels temporers durant aquesta hivernada. No obstant això, i malgrat la disponibilitat de fons públics per al suport econòmic o logístic en teoria, el text aprovat no inclou cap mesura que obligui els hotels ni les agències immobiliàries a lliurar habitacions buides directament als treballadors.

Un sector majoritari sense garantíes d'habitatge

La realitat del mercand laboral és clara: la hoteleria concentra pràcticament dos terços de tota l'economia temporal amb un total de 3.363 autoritzacions. Aquest nombre inclou els establiments hostalers situats a les principals estacions d'esquí, on el turisme massiu defineix la temporada alta.

Però no només són els hotels qui ocupen espai en aquest ecosistema econòmic. Les pistes d'esquí tenen una quota pròpia de 1.064 permisos, mentre que sectors com el comerç, l'activitat immobiliària o les agències de viatges reparteixen entre 82 i 480 autoritzacions segons la seva naturalesa.

La crònica d'un problema estructural: qui paga?

L'hivern passat, els números revelaven una divisió gairebé exacta en el destí dels treballadors. El 50,7% vivia en pisos o espais facilitats directament per l'empresa que els contractava. Per contra, la meitat de la plantilla, un 49,3%, es veu obligada a buscar allotjament al mercat privat.

Aquest segon grup sovint recorre a solucions precàries: pisos compartits amb fins i tot cinc persones per habitació. La despesa mitjana en aquest cas s'acosta als 400 euros mensuals, una xifra que representa gairebé la totalitat del sou net d'un treballador temporal.

El càlcul matemàtic de l'estalvi impossible

Amb els nous contractes del 2025, el preu mitjà dels pisos als mercats locals s'ha disparat. Un habitatge de 80 metres quadrats surt a uns 1.455 euros al mes. Aquesta quantitat és gairebé tota la retribució mensual d'un treballador de l'hostaleria, que gira entorn als 1.557 euros.

Per sobreviure econòmicament, molts temporers han de compartir espais reduïts: si quatre persones ocupen un pis de 1.500 euros, cada persona paga uns 375 euros. Si són cinc, baixen a 300 euros, però la qualitat de vida i l'espai vital es redueix dràsticament.

El risc d'un hivern sense sostre públic

Amb només 3.363 permisos en el sector hoteler, una pregunta crítica queda oberta abans que comenci la temporada: quantes places reals oferiran els hotels i quants treballadors hauran de sortir a buscar un lloguer al carrer o als pisos compartits més barats?

Un treballador que cobra prop dels 1.800 euros pot arribar als 2.000 euros amb hores extres, però el motiu principal del seu viatge és poder tornar a casa estalviant diners. Si l'habitatge se li dispara o no troba pis disponible, la temporada deixa de tenir sentit econòmic.

La falta d'un pla clar per garantir allotjament públic o subvencionat posa en risc el manteniment del teixit laboral temporal que sustenta gran part de l'economia andorrana.