Barcelona, dissabte.
La ballarina i docent Anabel Gutiérrez-Otero porta més de quinze anys revolucionant la seva trajectòria vital gràcies al tango. Avui mateix, a les 20:30 hores, l'artista presentarà 'Tangos lírics: una vida en una nit', un espectacle que es representarà a l'Auditori Nacional d'Andorra.
L'esdeveniment marca el punt culminant d'un camí iniciat fa setze anys. En aquell moment, la catalana encara no coneixia aquesta cultura arrelada quan va decidir apuntar-se a classes de ball amb la parella mentre estava embarassada de tres mesos. La connexió fou immediata: Gutiérrez-Otero sentia el llenguatge del tango dins del seu cos i va abandonar la seva feina com a realitzadora audiovisual per dedicar-s'hi plenament.
La trajectòria professional no ha estat exempta d'èxits immediats. Ja al Campionat de Tango de 2011, l'artista quedà subcampiona d'Espanya, un fet que va confirmar la seva vocació i el seu destí en aquesta disciplina.
Actualment, Gutiérrez-Otero dirigeix una escola de tango amb més de deu anys d'experiència i codirigeix una companyia teatral centrada en l'espectacle escenari. Aquest projecte té com a objectiu narrar històries mitjançant el tango, convertint-se en un iniciativa gairebé única al continent europeu.
La proposta d'avui representa una fusió innovadora entre tres corrents: el tango tradicional, la lírica i l'òpera. Aquesta combinació busca despertar emocions profundes a través de textos poètics que expressen sentiments universals. El repertori inclourà temes clàssics com els obres de Carlos Gardel o Astor Piazzolla, així com peces properes al gènere operístic i la sarsuela, entre les quals destaquen 'Yo soy María' i 'Youkali'.
Per a l'artista, aquest canvi suposa un repte tècnic significatiu. Acostumada a interpretar el tango tradicional amb una estètica més contenida, la fita consisteix ara a "no trepitjar tant", elevant el ball cap a una expressió gestual i emocional que porta l'art del cos directament al cor de l'espectador.
El tango continua sent per a Gutiérrez-Otero una passió vital. Més enllà de la música o la dansa, es tracta d'una manifestació cultural complexa nascuda als carrers i conquerida pels millors escenaris del món. Històricament prohibit fins al punt que molts artistes van haver d'exiliar-se a París per ser acceptats, el gènere ha estat revalorat amb la seva tornada a Buenos Aires com a part de la cultura pròpia.
El seu caràcter universal prové del sincretisme cultural: un instrument alemany (el bandoneó), ritmes d'origen africà i danses llatinoamericanes barreges amb el vals europeu. Segons explica, tots tenim "un trosset de tango" integrat a la nostra cultura.
Pel que fa al seu entorn familiar, tot encara està per veure si la seva filla compartirà aquesta passió. No obstant això, seguint les paraules del cantant Goyeneche citades recentment: "no et n'agrada? Vius més".