Amadeu Hurtado i la revolució del 1933

Joan Safont, autor de la recent biografia sobre Amadeu Hurtado (1875-1950), ens explica com aquest advocat, polític i periodista va tenir un paper clau en moments decisius per a l'història d'Andorra. La seva vida es creua amb fets crítics del país veïnat, especialment durant la revolució de 1933.

> «Hurtado va viure l'entrada dels gendarmes de Baulard»

Aquest titular resumeix una coincidència que no era casualitat. Mentre el món assistia a les tensions revolucionàries, Hurtado es trobava al Principat per interès genuí i coneixement previ del conflicte.

Un home amb arrels familiars i vinculacions polítics

Nascut als Pirineus, la seva família paterna provenia d'Alàs (Alt Urgell). El seu cognom, originàriament *Artedó* o *Ortadó*, va ser castellanitzat a causa de la Guerra del Francès. A més dels vincles geogràfics, Hurtado es casà amb la filla de l'advocat Odó Martí Grau, natural de Canillo però resident a Barcelona.

Políticament, era un republicà catalanista independent que no va voler formar part d'estranys partits. Va participar en moments clau com el moviment del 1907 amb *Solidaritat Catalana* i la segona república espanyola després de 1931.

La visita a Andorra: més enllà de la casualitat

L'estiu de 1933, Hurtado va pujar a la Seu d'Urgell amb l'alcalde Bonaventura Rebés com a guia. No es tractava només d'un viatge turístic; tenia una missió concreta.

El seu fill, també advocat, Odó Hurtado, havia rebut un encàrrec del síndic deposat Roc Pallarès: redactar l'informe per defensar la causa andorrana davant de la Societat de Nacions. Aquest document va arribar a Ginebra el 1 d'agost.

Per tant, quan els gendarmes francesos liderats pel coronel Baulard van entrar al país l'19 d'agost, Hurtado ja estava allà i sabia exactament què passava. La premsa de l'època debatia intensament sobre les ingerències polítiques catalanes i espanyoles, i ell no era una excepció.

Crític des de *La Publicitat*

Hurtado va publicar sèrie d'articles a La Publicitat, sovint sense signar però amb un estil molt identificable. En el seu article del 31 d'agost, titulada *«El paradís d'Andorra: les eleccions d'avui»*, rebutjava la visió bucòlica que publicava *La Vanguardia* sota la ploma de Gaziel.

Per a Hurtado, Andorra no era un paradís idíl·lic sinó una societat com qualsevol altra on es produïen fets reals. Criticava fermament les interferències externes i analitzava com el país pagava la seva quota d'entrada en la modernitat.

> «els andorrans volen que continuï el govern dels coprínceps, això sí, desobeint-los copiosament»

Aquesta frase resumeix una realitat complexa: els ciutadans buscaven estabilitat sota l'administració tradicional però amb la voluntat de no complir cegament les ordres dels governants.

El final d'un vincle sense nacionalització

Després de la guerra civil espanyola, Hurtado va haver de marxar a l'exili cap a París. Allà intentà aconseguir la nacionalitat andorrana per via materna. No obstant això, el tràmit fracassà perquè la seva dona ja no tenia aquesta nacionalitat quan ell volia reclamar-la.

Malgrat tot, anys abans de morir, en una carta del 1947, afirmava conèixer bé les lleis i tradicions andorranes, fins al punt d'esmentar figures com Fiter i Rossell. La seva passió per Andorra va persistir durant la resta de la seva vida.

Un llegat en un llibre que arriba avui

La biografia completa sobre Amadeu Hurtado és fruit d'una tesi doctoral. El dia 30 de desembre es presentarà a la Seu, i el periodista Joan Safont està disposat per fer-ho també a Andorra. Aquest volum obre noves perspectives per entendre com un home del segle XIX va viure els fets més dramàtics dels Pirineus.

La recerca continua estirant fils sobre les arrels canillencs de la família i els contactes que Hurtado mantingué amb el país durant anys. És una peça clau per a qualsevol estudi seriós sobre la història recent d'Andorra.