El secret arqueològic sota el Dolmen del Cubil

L'excavació al jaciment del Cubil acaba d'esgotar la tercera campanya amb resultats que redefinen completament l'entitat d'aquest monument. Allunyant-se de la idea popular, els arqueòlegs han demostrat que el dolmen és només una fase espectacular d'un espai sagrat utilitzat durant 2.300 anys.

La troballa més significativa ha estat un segon forat excavat a sota del nivell actual, indicatiu de l'existència d'una altra estructura aèria. Aquesta descoberta confirma que el lloc va ser profanat o utilitzat ritualment cap al 2600 abans de Crist, una datació encara més antiga que la cambra funerària del dolmen gran, datada prop del 2200 aC.

> "Al llarg de dos mil·lennis i mig hi hem documentat ocupacions esporàdiques... Quasi res, en termes arqueològics", conclou l'arqueòleg sobre les restes recuperades, destacant la riquesa cultural malgrat la manca de materials constructius.

La ubicació a 2.200 metres d'alçada, exposada als quatre vents i sense recursos per construir habitatges permanents, fa que aquesta acumulació de pedres sigui una excepció única al Pirineu. Com assenyala el director de l'excavació, Josep Font, la seqüència històrica trobada és "excepcional": un túmul ibèric del segle III aC sobre un dolmen neolític.

Aquesta superposició d'estructures segueix una lògica espiritual visible al llarg de l'història: esglésies sobre banys romans, mesquites o cementiris antics. Al Cubil, aquesta tradició continua a gran altitud. La propera campanya tindrà com a objectiu excavar sota el dolmen per arribar a la fase anterior i reconstruir eventualment la cambra funerària.

Context geogràfic i històric

El jaciment es troba en un entorn extrem, on no cal esperar vil·les romanes ni pobladats amb muralles. La presència d'una soca de pal coetània a l'espoli del mil·lenni I aC suggereix que els protoandosins van aixecar una estructura temporalment per finalitats funeràries o rituals.

La datació més reculada, cap al 2600 aC, situa aquest espai en el neolític inicial. La segona campanya va revelar un túmul commemoratiu de només 2,5 metres de diàmetre, mentre que la primera fase corresponia a l'enterrament megalític.

Font recorda amb convicció: "Sagrat sobre sagrat. Ha passat sempre així". La importància del descobriment rau en entendre per què un espai tan hostil va ser triat durant tants segles com a lloc de memòria col·lectiva, superant la simple funció funerària inicial.

La conservació de les restes ha estat possible gràcies al nivell freàtic que arribava fins al torn del jaciment, facilitant una preservació anàloga només a la Draga (Banyoles). Ara sabem què va passar "al voltant i sota" el monument principal.