L'habitatge a Andorra la Vella ja no és només car: fa setmanes que se'n duen més del preu i menys metres quadrats. Un estudi recollit pel Pla d'Ordenació i Urbanisme Parroquial (POUP) de la parròquia capitàl revela una realitat dura per als arrendataris: entre el 2020 i el 2025, el preu mitjà mensual s'ha disparat fins a duplicar-se.

El xifres parlen clares. Fa sis anys (el 2020), pagar un pis al centre de la capital requerien uns 802,56 euros al mes. L'any passat (2025), aquesta barrera s'havia elevat fins als 1.507,75 euros. Tot i que entre el 2024 i el 2025 la pujada va frenar lleugerament amb un increment de només 22,33 euros, l'efecte acumulatiu és brut.

Mentre els preus s'alçaven, les habitacions s'encongien. L'estudi confirma una tendència preocupant: el pis mitjà ha perdut superfície vital. Si fa cinc anys la unitat de lloguer tenia 88 metres quadrats de mitjana, ara en té només 83. Aquesta reducció d'espai coincideix amb un estancament de nova oferta; després d'un pic el 2024 amb 651 nous contractes signats, la xifra ha caigut dràsticament a 490 l'anterior any.

La desigualtat territorial és encara més marcada. La zona del Col·legi Sant Ermengol i l'ambaixada francesa ja no es poden equiparar amb el restant de la ciutat: aquí, els pisos valen 3.800 euros mensuals per a habitatges grans (150 m²), destinats exclusivament als caps d'estat o executius benestants. En canvi, barris com l'entorn de Comella i Estació Nacional encara ofereixen un preu més accessible al voltant dels 800 euros.

L'anàlisi per metres quadrats mostra una injustícia econòmica neta: els pisos petits són el que costa car. Una habitació petita (30-60 m²) es paga a uns 21,56 euros/metre quadrat, mentre que les grans superfícies baixen fins als 15,64 euros/m² per metre en la franja de 110 a 130 metres. Aquesta dinàmica transforma el mercat residencial cap al luxe i l'exclusió.

El document admet una evolució prudent dels preus globalment, però ignora que aquesta 'prudència' es paga amb menys metratge per habitant. La transformació de la zona industrial vers residencial a prop de l'estació nacional pot generar un nou barri efervescent, com suggereixen els tècnics, però això només revaloritzarà més encara les zones ja saturades d'oferta cara.