Un salt dret de la dependència tecnològica i al joc a Andorra

L'estrenat Observatori de salut mental i addiccions ha posat sobre la taula una realitat inquietant: els casos de pacients amb problemes com l'abús de xarxes socials o el joc han passat de 5 el 2022 a 23 el 2025. Es tracta d'un augment pràcticament quadruplicat en tres anys, segons les dades recollides per la nova eina impulsada amb Andorra Recerca + Innovació (AR+I).

> "Els casos de pacients amb addiccions comportamentals... s'han multiplicat pràcticament per quatre a Andorra"

Aquesta dada no és només un número; reflecteix una crisi silenciosa que afecta famílies i comunitats. L'eina, descrita pels responsables sanitaris com "viva" i basada en estàndards internacionals, permet centralitzar indicadors robustos per planificar futures polítiques.

La Unitat de Conductes Addictives (UCA) a la primera línia del foc

Més enllà dels nous diagnòstics tecnològics, l'Observatori revela una pressió creixent sobre els recursos. L'activitat global de la Unitat de Conductes Addictives (UCA) ha pujat fins als 886 persones ateses el 2025, superant les 710 del 2022.

La radiografia dels casos mostra una clara prioritat: l'abús d'alcohol representa gairebé la meitat de les demandes amb un 44,8% del total. Just per davall es troba la patologia dual o comorbilitat, on trastorns mentals com depressió, ansietat i esquizofrènia viuen associats al consum tòxic.

També s'han donat resposta a 126 demandes relacionades amb el cànnabis i 65 consultes per deixar de fumar. No obstant això, la integració contínua de nous paràmetres és necessària per afinar encara més el diagnòstic social del Principat.

La salut mental pública creix a ritme d'alarma global

Aquesta evolució no és un fenomen localitzat. En un context mundial on els pacients de salut mental han crescut prop d'un 30% en aquest període, Andorra ha vist augmentar la seva xifra assistencial.

El Servei de Salut Mental va atendre exactament 4.973 pacients durant el 2025, un salt significatiu respecte als 3.676 del 2022. La distribució demogràfica és preocupant: la població infantojuvenil ha requerit l'atenció de 1.208 pacients en aquest mateix any, mentre que el volum assistencial correspon a adults s'eleva als 3.765 usuaris. Joan Soler, cap de salut mental, va avançar aquesta dada clau.

> "El Servei de salut mental va atendre exactament 4.973 pacients durant l'any 2025"

Nomenclatura i voluntat política: el camí endavant

Un dels reptes identificats és la falta d'un registre detallat per a les patologies en salut mental, un problema bàsicament de nomenclatura que els professionals poden solucionar amb acord. La titular de Salut ha reconegut aquesta necessitat.

La Taula de salut mental i addiccions també ha servit per fer balanç polític. La ministra Helena Mas s'ha mullat sobre la reivindicació més demandada pels associats: un centre residencial crònic per a pacients de llarga evolució.

> "Hi ha la voluntat de tenir un centre residencial de caràcter crònic per a pacients de llarga evolución"

La ministra va assegurar que ja existeix el pla funcional, tot i que l'execució es traslladarà a la propera legislatura. Dins del balanç d'infractructures, s'esmenten projectes com el Ròdol, les llars del Solà d'Enclar i el futur Centre Sant Lluís de la Seu.

Pel que fa al Pla integral de salut mental i addiccions (Pisma), l'execució ha assolit un grau del 85%. D'aquests, un 86% correspon a accions completades o de continuïtat permanent. Resten pendents nou projectes assistencials, incloent-hi la creació d'un doctorat en salut mental amb la Universitat d'Andorra.

Emergències i prevenció: el cost humà del suïcidi

En l'àmbit de les actuacions crítiques, l'Estratègia de prevenció i lluita contra el suïcidi manté operatives 11 accions de les 49 totals. Destaca la línia d'emergència 177, que des del setembre del 2025 ha atès 170 persones i ha aconseguit evitar 5 temptatives de suïcidi.

Aquest servei coordina el seu treball amb el canal digital infantojuvenil xat Tot Bé, que des del novembre del 2024 ha donat cobertura a 150 joves mitjançant més de 7.140 missatges. La lluita contra l'estigma a les xarxes socials continua sent prioritària, especialment amb campanyes sobre l'ús intensificat de pantalles durant les vacances escolars.

Recursos humans: un reforç del 62% per afrontar la crisi

Finalment, en matèria d'estructura organitzativa, la plantilla orgànica de salut mental del SAAS ha crescut notablement. Des del 2019 fins ara, l'equip s'ha incrementat un 62%, passant dels 53 professionals inicials als actuals 86 persones. Aquest reforç inclou novetats com la incorporació de nou infermers, nou psicòlegs, tres psiquiatres i quatre auxiliars d'infermeria.

Segons Helena Mas, "aquests reforços doten el sistema sanitari d'una estructura en salut mental i addiccions molt més robusta", tot i que les xifres de casos continuen pujant a ritme alarmant.