Un any de canvis i noves cares a Andorra

El Principat ha viscut un any marcat per l'entrada en vigor d'una nova normativa que ha accelerat el procés d'integració. El resultat és clar: 324 persones han obtingut la nacionalitat andorrana durant el tercer trimestre, una xifra que reflecteix tant les adquisicions definitives com els casos provisionalment reconeguts.

> Entre les 194 persones que han obtingut la nacionalitat amb plenitud de drets polítics, la majoria, 127, corresponen a adquisicions per origen, mentre que les altres 67 s'han produït per naturalització.

La reforma impulsa els tràmits

L'aprovació de la reforma de la Llei qualificada de la nacionalitat al maig passat ha estat el motor d'aquest augment. Les modificacions han permès flexibilitzar criteris clau, com ara comptar períodes interromputs dels vint anys de residència sempre que s'acreditin cinc anys immediats abans del tràmit.

Pel que fa a les naturalitzacions, la via més habitual ha estat l'experiència vital al país. Concretament, 39 persones han adquirit el dret després de superar els vint anys de residència i quinze ho han fet amb deu anys plus curs escolar mínim.

> Les dades es publiquen en un any marcat per l'entrada en vigor de la reforma de la Llei qualificada de la nacionalitat, aprovada el maig passat.

Perfil dels nous andorrans

Dins del grup provisional de 128 casos, gairebé tres quartes parts (83) ja tenen reconegut el dret però encara han de formalitzar la renúncia a les nacionalitats anteriors. La via dominant aquí ha estat també els vint anys, amb 38 persones.

En l'adquisició definitiva per residència, destaca que dues de cada tres són dones. A més, el perfil ètnic revela una majoria espanyola: el 74,1% tenien nacionalitat d'aquest país, mentre que un petit grup del 7,4% era argentí.

Context local i institucional

Aquesta dada és rellevant per a les parròquies afectades. La presència de nous ciutadans impacta directament en l'estructura demogràfica municipal i en la planificació educativa o sanitària futura. Les institucions han d'estar preparades per gestionar aquesta entrada massiva, especialment atenent a les necessitats dels fills nascuts fora del país amb progenitors andorrans.

La resta de casos inclouen 25 persones nascudes a l'estranger amb pare o mare andorranà i 37 nascudes al Principat amb un progenitor local. També destaquen les unions familiars: dotze adquisicions per matrimoni i una corresponent a la segona generació.

Encara que alguns expedients estan pendents, el camí cap a la plena ciutadania s'ha allargat gràcies al reconeixement de drets acumulats en temps dispersos. Això confirma un model on l'estada real i les arrels familiars pesen més que mai.