De fet, tot i l’hegemonia suposada dels demòcrates, els interrogants fa dies que perduren. I a mida que s’acosta la dissolució parlamentària, que les bases actives de la formació hores d’ara no tenen ni idea de quan serà però que esperen que no vagi gaire més enllà del mateix 1 o 2 de febrer, encara s’han aguditzat. El fet que el cap de Govern i president taronja, Xavier Espot, estigui força enclaustrat en ell mateix i en un cercle molt reduït i de poca connexió amb militants de pes o fins i tot càrrecs electes o institucionals, no hi ajuda gens. Ben al contrari. En l’esfera comunal, no es preveu prendre represàlies contra la representant progressista -Meritxell Pujol- a la majoria liderada per Conxita Marsol i David Astrié L’aliança socialdemòcrata, sobre el paper, ha sacsejat almenys una mica l’escenari polític i electoral. De fet, els demòcrates consideren ara molt difícil embutxacar-se els dos consellers en joc a la capital i que donaven per descomptats reeditant el pacte comunal del 2019. De fet, però, actualment no tenen, els taronges, consellers territorials, encara que per via de l’acord post-electoral han anat rebent el suport de Sílvia Ferrer, primer de Liberals, ara d’Acció. Ferrer era la número 2 de la dupla formada amb Joaquim Miró al d’Acord configurat per socialdemòcrates i liberals. Sobre el paper, compten els demòcrates, l’entesa entre PS i SDP els fa perdedors, als taronges, a Andorra la Vella. I de mantenir-se el pacte per a les comunals, tampoc no posa fàcil als hereus de Conxita Marsol la retenció de la corporació parroquial. Queda molt i hi ha molt en joc en les urnes del març o l’abril. Per a alguns sectors demòcrates, massa tard. S’ha donat massa marge de maniobra a l’eclosió de nous grups polítics, a la causació d’errors estratègics o decisoris i es temen encara algunes altres sortides de to. Sia com vulgui, i tornant a l’esfera comunal, no es preveu prendre represàlies contra la representant progressista -Meritxell Pujol- a la majoria liderada per Conxita Marsol i David Astrié. Primer, perquè es veuria com una represàlia i s’entendria com una rebequeria producte d’una suposada debilitat. I, segon, perquè aparentment no hi ha raons objectives per apartar una consellera que en la seva àrea, la social, ha generat força satisfacció i consens en totes les esferes de la parròquia. Hi ha nervis però, alhora, des de les files taronges s’espera obtenir el suport liberal i mirar de reüll amb quines persones es presenten els socialdemòcrates. La nova aliança.
