Uns arguments que per al president del grup parlamentari socialdemòcrata no van ser suficients, perquè va considerar la reforma “un pedaç” amb errors “tècnics” per no afrontar elements que va considerar cabdals, com abordar els impostos directes dels comuns que generen “injustícies fiscals”, els quals va titllar “d’estar basats en criteris arbitraris”. Així, López –que tampoc va entrar en excés a debatre sobre quina havia de ser la pressió fiscal a aplicar– va asseverar que “s’havia perdut una oportunitat” de realitzar un reforma fiscal profunda, quelcom que s’haurà d’abordar en la propera legislatura. Per la seva banda, Josep Pintat –molt més breu en la seva intervenció– va carregar contra el que considerava un “increment de la pressió fiscal” i va demanara “un marc tributari clar; avui és un poti-poti”. Marquina li va recordar que “per fer la reforma més moderada s’han ampliat els anys de deducció d’aquestes bases de tributació negatives dels deu als disset”. Cal destacar que en la votació del text es van separar els punts relatius al mecenatge, als quals els socialdemòcrates sí que van donar suport i terceravia es va abstenir. A la resta de punts, la majoria hi va donar suport, el grup presidit per Pere López es va abstenir i els de Josep Pintat van votar en contra.
