Cal tenir en compte que habitualment, els preus del gener baixen sobre el desembre, fet que no es reflecteix en l’IPC avançat perquè no disminueixen tant com el mateix període de l’any passat. Aquest indicador suposa un càlcul previ de l’IPC amb, aproximadament, el 97% dels preus de desembre entrats. Per les sèries de preus que encara no han estat enquestades, s’utilitza el mateix preu del mes anterior. A Espanya, el lleuger augment de la inflació coincideix amb la retirada de la bonificació de 20 cèntims per litre de carburant i arriba després de cinc mesos de baixades consecutives. D’altra banda, la inflació subjacent –que no té en compte els aliments no elaborats i l’energia– s’ha enfilat cinc dècimes, fins al 7,5%, la xifra més alta des del 1986. Així doncs, la inflació ha continuat disparada, tot i les mesures anticrisi del govern espanyol per contenir el preu del cistell de la compra. La gran preocupació ara és la inflació subjacent, sense béns energètics i sense elaborar, que és el millor indicador i més precís A Andorra caldrà esperar la dada definitiva de l’IPC per conèixer la inflació subjacent. Fins ara, la majoria d’empreses deuen haver descomprimit els seus marges, molt constrets durant els mesos anteriors. Moltes han dit que no havien traslladat als preus tot l’augment dels seus costs, sobretot, per no perjudicar al comprador durant el Nadal. Una pujada de la inflació subjacent, reflectiria que les tensions en preus a les cadenes de valor de la majoria de productes i serveis s’intensifiquen i són lluny de corregir-se, cosa que es podria mantenir els mesos vinents. Cal subratllar la importància que té el fet que la inflació subjacent, que és de caràcter estructural, superi a l’índex general d’inflació i que tots dos indicadors registrin tendències inverses. A més, la inflació subjacent és difícil de baixar i no, precisament, a curt termini. Aquest indicador és més precís que el de la inflació general, perquè permet conèixer millor la situació estructural de l’economia d’un país i ajuda a predir l’evolució futura de la inflació perquè en el càlcul no es tenen en compte factors que es consideren transitoris o molt volàtils, com ara els béns energètics i sense elaborar. És l’indicador que tenen en compte les autoritats i els bancs centrals per prendre les decisions de política econòmica i monetària per corregir la inflació. Per altra banda. Brussel·les promou canvis importants en el càlcul de l’IPC que són a criteri dels països. En alguns d’ells, com Espanya, variaran les ponderacions dels preus en l’índex final, que rebaixen molt el pes que hi tenien fins ara l’alimentació i el vestit, mentre augmenten la despesa en l’oci i la medicina. L’altre canvi important fa referència a dos dels principals elements del sector energètic dins l’IPC: l’electricitat i el gas.
