Cal recordar que la Llei d’igualtat, que serà d’aplicació a les properes eleccions generals per primera vegada, exigeix que a les llistes nacionals hi hagi paritat. En concret, indica que “les candidatures a eleccions generals i a eleccions comunals han de tenir una composició equilibrada de dones i homes, de manera que en el conjunt de la llista les persones candidates de cadascun dels sexes suposin, com a mínim, el 40%”. En aquest cas, per tant, queda clar que és un requisit obligatori. A les llistes territorials, però, el text no és tan taxatiu i per això generava dubtes. “Quan el nombre de llocs per cobrir sigui inferior a cinc, la proporció de dones i homes ha de procurar el major equilibri numèric possible. A les llistes de persones suplents s’han d’aplicar les regles anteriors”, s’indica a la llei. El dubte sorgia quan es parla d’“ha de procurar”, ja que hi ha qui interpretava que això era una obligació mentre que altres consideraven que no ho era. El fet, també, que es diferenciï entre els titulars de la llista territorial (2) i els suplents (3) afegia encara més dubtes. Finalment, però, s’ha interpretat que, mentre que en la primera part de la redacció no hi ha dubtes que s’ha de complir la paritat, en la segona es tracta només d’una recomanació.
L’obligatorietat de presentar un candidat masculí i un de femení a les llistes territorials preocupava els partits, ja que normalment ja tenen dificultats per trobar gent que vulgui anar a les llistes, especialment en algunes parròquies. Amb tot, el compromís dels demòcrates és complir-ho en tots els territoris on sigui possible i buscar reequilibrar-lo amb els suplents en aquelles par-ròquies en les quals sigui més complicat.
