L’FC Andorra demana a crits tornar a l’origen. El del grup atrevit, sense complexos, amb sang i mala llet i que exhibia carretades de confiança. Les derrotes deixen tocada l’autoestima, i els tricolors van encaixar la tercera en un recinte irresistible per als locals i formigonat per als visitants, com és el Nuevo Los Cármenes. No és una bona idea servir en safata concessions a un equip com el Granada, amb un grapat de futbolistes absolutament diferencials a la Segona Divisió -Melendo, Callejón i Uzuni- governants d’una victòria signada a cop de martell. Concretament de dues fogonades. Sense anestèsia. Les del pitxitxi Myrto Uzuni, que van convertir en alpí ja ben d’hora el partit per a l’Andorra (2-0). En la seva habitual tirada per cargolar l’alineació, Eder Sarabia -ahir allunyat del seu hàbitat per la sanció- va picar l’ullet als seus meritoris, però que carregaven menys minuts; la batuta de Jandro Orellana, el perill que sempre aporta entre línies Iván Gil, caient per dintre i amb el do de la ubiqüitat, el perfil esquerre perquè Jacobo busqués les pessigolles i l’esquena a Ricard Sánchez, l’excel·lent lateral català del Granada, i va tornar a donar rodet a un ofuscat Bundu. El peritatge al partit va durar, amb prou feines, els primers batecs. L’equip de Paco López, amb la lliçó clara, va sortir com un tro, agressiu i ben estirat per curtcircuitar la sortida de pilota tricolor. No va inventar res de l’altre món el Granada, que, en un tram embogit de cinc minuts -del 10’ al 14’-, va despatxar per la via ràpida l’Andorra amb dues urpades d’Uzuni, agraint les assistències de Callejón i les males lectures d’Alende. Obligat a grapejar a contracorrent ben d’hora, el grup de Sarabia va apujar el volum i va oferir més retòrica, mentre que al conjunt andalús, tot i que Uzuni va fregar el hat trick, li arribava de jugar el paper d’oient. Generava més l’Andorra -a Hevel se li va nuar la bota, quan era sol davant Raúl Fernández-, però no era capaç d’enfocar la parcel·la del Granada amb suficiència. L’equip tricolor necessitava assaltar la cova granadina amb més convicció i tornats de l’entretemps va mostrar més ullal amb un xut massa amunt de Bundu, una opció immillorable d’Hevel i tres osques d’Iván Gil que el porter del Granada va refredar miraculosament. Quan faltaven 20 minuts, i sense el gol que fes dubtar Los Cármenes, Sarabia ja va exposar tot el seu ventall. Almpanis, Valera, Carlos Martínez i tancant amb una defensa de tres, l’Andorra va opositar, sense verí, fins al final. El Granada, però, gairebé sense voler, va estar a punt, fins i tot, d’ampliar el marge i donar el tret de gràcia a la versió més encongida i anímicament tocada del conjunt tricolor aquest curs.
