De molt jovenet, amb 12 anys, perquè l’avi ens va regalar una guitarra als tres germans. Ens reuníem amb els cosins i fèiem concerts. La música és inherent a mi. Estic tot el dia escoltant, pensant i somiant en música.
Com recorda l’època de V Columna?
Va ser una època curiosa i divertida. Vam tenir molt èxit, tant a Andorra com a Espanya. Vam fer gires i vam sortir als 40 Principals. Volíem ser estrelles del rock. A mi em va picar el verí de la música i sempre m’hi he volgut dedicar.
Dedicar-se a la música és atrevit. Què li va dir la família?
L’avantatge és que el meu pare és un músic frustrat, de vocació, però no s’ha pogut dedicar a la música. Tos els meus germans són músics. El meu germà és el baixista d’Hysteriofunk i el seu fill ha continuat amb la saga musical. Vaig estudiar al Taller de músics i em vaig introduir a l’escena musical allà. És un camí dur i difícil, però gratificant.
Han canviat gaire les coses a Andorra?
Molt. La gent que governa ara ha crescut amb el concepte que la música és cultura. Quan nosaltres vam començar els que governaven no tenien aquesta consciència.
Com es defineix?
Em considero un guitarrista elèctric. Toco blues, rock, jazz… i m’he especialitzat a acompanyar cantants. Per dedicar-te a la música has de ser bastant eclèctic.
Demà tocarà amb Ismael González a l’IQOS. Què hi trobarem?
Amb l’Ismael fusionem el seu aire flamenc amb el meu rock. Ens vam conèixer fa deu anys i des d’aleshores toquem plegats. Va ser com un matrimoni musical. Hem tocat per tot Espanya, hem fet tres discs junts i ara el dia 27 en traurem un amb tota la banda.
Com és actuar a Andorra?
Segueixo tenint-hi molts lligams i part de la meva herència musical és aquí. És un luxe poder venir a tocar.
Com valora l’escena musical al país?
Penso que s’ha fet una cosa molt bé: durant la pandèmia s’ha apostat per la gent que feia música a Andorra. Considero que han potenciat molt la música del país. Potser l’haurien de potenciar més, però comparant amb Barcelona crec que han tingut més cura.
Imagina una vida sense música?
Seria en blanc i negre. Com si fos un món apocalíptic. El dia després de la Tercera Guerra Mundial. La música és la banda sonora de les nostres vides.
