Des del 2020, la comunitat, que aplega propietaris de fins a tres blocs d’Encamp, intent tirar endavant la divisió horitzontal de la finca, una actuació necessària per seguir el que marca la legislació vigent. Per fer-ho calia contractar un arquitecte i aquest, per poder fer la feina, havia de poder palar amb cadascú dels veïns per fer el treball. El problema és que no tots eren coneguts. “L’interès de la comunitat de propietaris resulta inqüestionable i aquest s’ha de considerar perfectament legítim a partir del moment en què la finalitat cercada no és altra que acomodar la situació jurídica de l’edifici a la legalitat vigent”, estableix la resolució Per això, es va recórrer a la Batllia, mitjançant el que es coneix com a “procediment de jurisdicció voluntària”. Es demanava que el cadastre del comú i la cambra de notaris comuniquessin a la Justícia la identitat dels propietaris de les unitats immobiliàries que faltaven. En primera instància, però, el batlle s’hi va negar. En canvi, va demanar que la comunitat indiqués a quin fedatari anirien per fer la divisió horitzontal i que seria a ell a qui se li facilitaria les dades. Davant aquesta decisió, es va presentar recurs al Superior. Es remarcava que no n’hi havia prou amb la solució proposada per la Batllia, ja que calia poder contactar amb els veïns desconeguts. La comunitat, de fet, va arribar al·legar que l’aute de primera instància “havia estat dictat amb infracció a la llei i a les normes i a les garanties processals”. Es defensava que existia “un interès legítim” per obtenir aquesta informació, ja que “abans de recórrer al notari per a regularitzar la seva situació administrativa, resultava procedent sotmetre el projecte de divisió de finca efectuat a aprovació en una assemblea de propietaris” i, per això, necessitaven les dades, per poder-los convocar a la dita reunió. En la seva resolució, el Superior apunta que “l’interès de la comunitat de propietaris resulta inqüestionable i aquest s’ha de considerar perfectament legítim a partir del moment en què la finalitat cercada no és altra que acomodar la situació jurídica de l’edifici a la legalitat vigent”. A banda, es remarca que “la Llei de Propietat Horitzontal contempla un deure general per a cada propietari de designar un domicili a afectes de citacions o notificacions i una obligació general de comunicar la transmissió de la propietat”. I s’entén que no es vulnerarà la Llei de Protecció de Dades, ja que aquesta “si bé regular el tractament de la informació per part de la comunitat i les condicions del seu ús, no assegura l’anonimat dels propietaris”. Tot i això, la sentència acota algunes de les peticions fetes per la comunitat. No accepta, per exemple, que se’ls passi una còpia del títol de propietat. “La seva transmissió no resulta justificada”, afirmen. En canvi, sí que s’estima el recurs i es demana a la Batllia que comuniqui “la identitat dels titulars de cada unitat immobiliària, la seva adreça i tota dada que permeti contactar amb ells, identificació i descripció de l’immoble i data a comptar de la qual n’ostenten la titularitat”.
