Perquè el sexe, malauradament, encara és un tabú, i els tabús no es parlen en veu alta. Però a banda que ens fa vergonya parlar-ne, no en tenim prou coneixement. Fa quatre dies que sabem què és un clítoris.
No hi ha hagut certa normalització en els darrers anys?
La popularitat de les botigues eròtiques, les joguines sexuals i la figura dels sexòlegs ha fet que anem obrint la ment. Ara bé, encara no hem trobat l’equilibri. Em fa la sensació que en certes ocasions passem del desconeixement a la hipersexualització, i els dos extrems desemboquen en el fet que no tractem el sexe amb naturalitat.
Era això el que pretenia amb la novel·la ‘Les temptacions de l’Eva’? Naturalitzar el sexe?
En certa manera, sí. Encara que l’obra està catalogada com a novel·la eròtica, sempre defenso que és una novel·la de ficció, i hi ha sexe com a la vida real. El que passa és que jo soc molt detallista amb les escenes de sexe i això és el que aporta aquest plus d’erotisme.
No hi acostuma a haver tant detall a les novel·les eròtiques?
Les novel·les eròtiques són com les pel·lícules porno. No entenc res del que estan fent. No entren prou en detall i no em representen. En canvi, a Les temptacions de l’Eva intento ser més directa. Sense pèls a la llengua, com soc jo.
És una novel·la feminista?
Sí, que no vol dir que sigui un llibre exclusivament per a dones. És una novel·la per a tothom que narra l’experiència de dones de diferents generacions, que formen part de la mateixa família, i que experimenten amb la seva sexualitat. I també es parla de com els homes viuen el sexe.
Té especial estima per algun d’aquests personatges?
Hi ha una mare que folla molt, i m’agrada aquest personatge perquè em permet mostrar que hi ha sexe a la tercera edat. La gent gran folla i estic farta que es digui que no. Oi, i tant que follem! I més les dones que tenim el clítoris, que mai perd la capacitat orgàsmica.
A banda de la ficció, quines altres eines es poden fer servir per naturalitzar el sexe?
L’educació. Ens pensem que estem en un món modern i que tothom sap de sexe, però no és així. Hem d’ensenyar als nostres fills i filles que el porno és ficció, és com mirar Joc de Trons. I a l’escola, hem de començar a parlar de sexe. No entenc com a mi m’han educat amb classes de religió, d’ètica i de mates, però no amb una classe d’educació sexual. Quantes vegades a la vida hauré fet una arrel quadrada i quantes hauré follat?
