El setembre de l’any 1988, tretze estudiants van començar el primer curs de la diplomatura d’Infermeria a l’Escola Universitària d’Infermeria, situada a l’edifici Davi d’Andorra la Vella. Al mateix temps, s’impartia la primera classe del Diploma Professional Avançat en Informàtica de gestió a l’Escola d’Informàtica de Sant Julià de Lòria, amb dotze estudiants i unes aules a l’edifici de l’aparcament comunal de la plaça de la Germandat. Aquelles primeres classes van ser l’inici de l’ensenyament superior a Andorra, i també de la Universitat d’Andorra, que naixeria formalment el 1997 de la integració de les dues escoles universitàries i la creació del Centre d’Estudis Virtuals i d’Extensió Universitària. El curs 2003-2004 es va inaugurar el campus de Sant Julià de Lòria, que va permetre reunir els tres centres en un mateix edifici, i l’any 2010 es va completar l’adaptació de les titulacions a l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior. Un dels docents pioners es lamenta ara de manca de previsió. “Tothom sabia que la universitat creixeria. Com és que ningú va preveure la construcció d’un gran edifici? Sobretot en aquells anys que hi havia més terrenys que no pas ara”. La solució, que no deixa de ser com una pomada que calma el dolor però que no el cura, ha estat agafar primer un local -el Cub- a l’avinguda Verge de Canòlich, al costat de la plaça Laurèdia i ara llogar el de la fàbrica Reig, una construcció de finals dels anys 50 del segle passat. L’espai és el del cap de casa, amb accés per unes escales metàl·liques i amb un ascensor menys fiable que una enquesta en línia. “Són 2.870 metres quadrats addicionals, que semblen molts, però que poden ser insuficients”, opina l’exdocent. La intenció és desenvolupar nous projectes d’ensenyament i de recerca, i oferir més serveis als estudiants per promoure de manera integral la vida estudiantil. La universitat i el ministeri de Territori i Habitatge ja mantenen reunions tècniques per poder presentar un projecte que inclogui les necessitats de la infraestructura, i que inclouran aules, despatxos i espais multifuncionals. Des del comú de Sant Julià de Lòria sempre han defensat que l’edifici que havia d’acollir aquesta ampliació era el de l’antiga fàbrica Laudor, situat pràcticament al davant del de l’antiga fàbrica Reig. Són cinc pisos més soterrani i àtic. El seu preu de venda està al voltant del 3,3 milions d’euros i oferia la possibilitat que la universitat se’l quedés en propietat, cosa que no succeix amb el de la fàbrica Reig. El contracte preveu un preu d’arrendament inicial de sis euros/metre quadrat En aquest, el contracte preveu un preu d’arrendament inicial de sis euros/metre quadrat. El text també estipula una carència de la renda del 100% els dos primers anys, i del 50% el tercer. La carència de rendes és un període de temps que acorden propietari i inquilí, amb l’objectiu de fer algunes obres o millores abans d’entrar a ocupar l’habitatge, oficina o local comercial que s’ha arrendat. D’aquesta manera, el preu mensual de sis euros per metre quadrat es començarà a aplicar el quart any el que suposarà un pagament de 17.220 euros per cada mes. El Govern, que és qui s’encarregarà de les obres d’adaptació necessàries, també s’ha compromès a mantenir la façana amb l’estètica actual. El lloguer anual del tercer pis de l’antiga fàbrica serà de 206.000 euros El lloguer anual serà de 206.000 euros (17.220 x 12) que descomptant la carència i sense tenir en compte els possibles augments elevarà el cost a 6,4 milions d’euros (206.000 x 31 anys) més els sis de la reforma. Més de 12 milions i sense ser propietaris. Diversos agents immobiliaris que tenen naus en lloguer a Sant Julià de Lòria afirmen que no és habitual que algú opti per aquesta fórmula quan es tracta d’aquesta quantitat de metres quadrats tot i ser en un lloc cèntric. Un d’ells afirma que la nau més gran que ha tingut en lloguer fa 505 metres quadrats i que es va llogar per 4.000 euros al mes.
