El cas es remunta als anys 2012 i 2013. Desenes de ciutadans, especialment llatinoamericans que volien anar a veure els seus familiars, van haver de pagar dos cops per poder fer aquells viatges. N’hi va haver que no van poder volar mai. D’altres, es van quedar tirats a l’altra punta del món sense bitllet de retorn. Alguns d’ells sí que havien aconseguit fer viatges amb normalitat. D’altres acudien a l’agència amb la recomanació sota el braç del cònsol honorari de torn. Sonia Sam, que així es diu la processada, no ha acudit al judici aquest dimarts davant del Tribunal de Corts. La seva culpabilitat sembla irrefutable. Fins i tot va escriure les martingales que feia en el seu dietari personal que la policia va recuperar Al seu dia, l’afer de Kenzamon (o KV2000), l’agència de les banderetes que lluïen en una finestra d’un pis de l’avinguda Carlemany, va ser sonat. Hi va intervenir primer el departament de Consum, el Govern… La policia, la fiscalia. La responsable del negoci i, suposadament, única integrant de l’agència -el prestanoms suposadament mai no va saber res de tot l’entramat-, va ser detinguda el maig del 2013. Però va estar-se just tres dies a la presó. Va abonar una fiança, va sortir de la Comella i va continuar estafant. Fins al setembre d’aquell any, que va tocar pirandó segons el sergent de la policia que va liderar la investigació. La bola s’havia fet massa grossa i temia que una segona detenció comportés una estada molt més llarga al centre penitenciari. Sonia Sam, que així es diu la processada, no ha acudit al judici aquest dimarts davant del Tribunal de Corts. La seva culpabilitat sembla irrefutable. Fins i tot va escriure les martingales que feia en el seu dietari personal que la policia va recuperar en els escorcolls que va practicar arran d’aquesta estafa continuada. Una estafa amb múltiples afectats. De fa temps, no eren tants els testimonis que han desfilat davant els magistrats. Ells i les fiscals han anat escoltant les vaguetats que recordaven els estafats. Fa deu anys o més de tot plegat. “Però aquest tribunal no en va saber res fins al març del 2021”, ha deixat clar el president de la sala, un Josep Maria Pijuan que sense dir gran cosa ha dit molt. “El retard no és imputable al tribunal”, ha insistit. ELS TESTIMONIS Tots els compareixents ben poc recordaven. Sort encara que al seu dia van aportar documentació i van declarar on i quan va tocar -¿si suposadament a l’inici es van fer bé les coses, per què ha trigat deu anys a jutjar-se el cas?. Uns volien anar de vacances a veure la família. D’altres al casament d’un familiar. Hi havia qui, tot i ésser d’aquí, havia d’anar a treballar a Xile. I encara aquells que suposadament tenien tanta confiança amb Sam que li van facilitar la numeració de la targeta. I la processada els cobrava el que no devia. “Anava tapant forats”, ha explicat el comandament policial que va fer la investigació. La fiscalia demana a la processada tres anys de presó i fer-se càrrec del muntant defraudat, d’uns quants milers d’euros; la defensa reclama l’absolució perquè al seu dia -va estar tres dies a la Comella- va ser assegurar que “va ser un error” En fi, sapastre però efectiva, en certa manera. Cert que quan se la va detenir es va assegurar que l’estafa no ascendia a gaire més que 4.760 euros. Però per la sala de vistes han passat diversos afectats. 3.000 per aquí, 1.000 per allà… a un 600, a l’altra 3.000 més. Entre pitos i flautes ben bé uns més de 15.000 euros. La fiscalia haurà de fer la suma de tot plegat i reclamar en consonància. A banda, demana tres anys de presó per a la processada. La defensa, que res sap de l’acusada, demana l’absolució per demanar alguna cosa. Suposadament, la jutjada en rebel·lia hauria assegurat sempre que era innocent. Però sembla clar que una cosa era el que deia i, l’altra, el que va escriure al dietari i als blocs de notes, on gairebé va reconstruir fil per randa la cronologia del desastre, el minut a minut de l’estafa. “Va dir que va ser un error”, ha explicat el policia. Però també ha explicat que era evident que sabia, quan carregava un càrrec que no era del titular de la targeta a qui imputava la despesa, que estava defraudant. “En les agendes reconeix aquest frau.” Prou que ho saben aquells que intentaven volar barat i es quedaven a terra. No els donava mai el bitllet, sols el número de localitzador que la companyia no reconeixia mai. I quan els afectats anaven a reclamar, Sam es feia la boja. O tancava l’oficina durant uns dies. En fi, els afectats, tots o la majoria, saben que hauran d’anar a cobrar el riu per molt que Pijuan els agraís l’assistència i els advertís que si poden recuperar alguna cosa ja els ho faran saber. Però serà poc menys que impossible. Kenzamon no tenia cap bé al Principat. Almenys no es va comissar res. No hi ha res, tampoc, on poder rascar. Això sí, el president de la sala ha explicat que si mai arriba el moment que hi ha una sentència condemnatòria, que arribarà, el Tribunal de Corts dictarà una ordre internacional de cerca i captura. I si algun país enxampa l’estafadora viatgera, en reclamaran l’extradició. I llavors sabrà què és un bon viatge sense bitllet de tornada.
