Aquest mes de desembre passat, l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) ha endegat els treballs de buidatge i restauració de l’antic abocador de Vacamorta (Baix Empordà), que va ser clausurat definitivament per ordre judicial l’any 2014. Segons les previsions d’Isaac Peraire, director de l’ARC, la tasca d’extreure i tractar els 3,5 milions de tones de deixalles que hi ha en aquest abocador es perllongaran fins a l’any 2041 i tindran un cost de 188 milions d’euros.
Aquesta factura, que, en definitiva, acabarem pagant tots els catalans, és la “cagarada” que ens deixa un dels múltiples negocis que va fer Jordi Pujol Ferrusola, aprofitant que el seu pare va ser president de la Generalitat (1980-2003). L’abocador de Vacamorta formava part d’un gran projecte, impulsat a finals dels anys 90, per construir tres grans dipòsits privats de deixalles a les comarques de Tarragona, Girona i Lleida.
Dels tres abocadors previstos per Jordi Pujol Jr. i els seus socis en aquest negoci -els empresaris Gustavo Buesa i Josep Mayola- només n’hi ha un en funcionament, el de Tivissa (Ribera d’Ebre). El de Vacamorta està tancat i el que estava previst a Alcarràs (Segrià) no va acabar prosperant.
Per obtenir els permisos necessaris de la Generalitat, aquest grup comptava amb la plena complicitat de Felip Puig -amic de la infància de Jordi Pujol Jr.-, que va ser conseller de Medi Ambient (199-2001) i de Política Territorial i Obres Públiques (2001-3) quan es van tramitar els permisos. L’objectiu de Jordi Pujol Jr. no era l’explotació directa d’aquests abocadors, sinó que el seu negoci era l’obtenció de les llicències i, després, fer el “pilotasso”, traspassant-les a l’empresa Fomento de Construcciones y Contratas (FCC).
L’exhome fort de FCC a Catalunya, Jordi Piera, era qui, des de l’ombra, estava al darrere d’aquesta trama corrupta. FCC va acabar comprant el 80% de l’abocador de Tivissa per 15,9 milions d’euros i el 80% del de Vacamorta per 13,1 milions d’euros.
D’aquestes dues operacions, Jordi Pujol Ferrusola en va obtenir un benefici personal de més de 10 milions d’euros: 5.298.921 milions pel de Tivissa i 5.287.129 pel de Vacamorta. Per cobrar aquestes comissions va fer servir les societats “pantalla” Active Translation SL i Nordic SpA, constituïda a Dinamarca per la societat instrumental Rakestone Ltd., domiciliada al “paradís fiscal” de l’illa de Man, amb l’objectiu d’amagar la seva identitat i eludir el pagament d’impostos.
*Aquesta informació la pots llegir sencera a l’edició d’aquesta setmana de la revista EL TRIANGLE
