En aquest sentit, Jordana va recordar que el dret a un habitatge digne està protegit constitucionalment i va catalogar de “vergonyosa” la situació actual en el sector immobiliari, que va relacionar amb l’arribada de capital estranger especulatiu. Per una banda, va sostenir que caldria limitar “la inversió estrangera per part de fons d’inversió, grups econòmics estrangers i societats mercantils estrangeres que inverteixen comprant immobles sencers”. D’altra banda, va apuntar que les pròrrogues dels contractes de lloguer, a la pràctica, no es fan només per a un any, fet que considera “injust per al propietari”.
Durant l’entrevista a Diari TV, Jordana també va compartir la seva opinió amb relació a l’heliport. “Penso que el millor heliport era a la frontera”, va reiterar. Així mateix, va defensar que és “inqüestionable” la necessitat que Andorra tingui el seu propi aeroport a Sant Julià de Lòria i, més concretament, a l’antic camp de tir. En aquesta línia, va afegir que és important que hi hagi una línia de tren que connecti la Seu d’Urgell amb Lleida. Preferiblement hauria de ser d’alta velocitat, encara que també veu amb bons ulls una línia convencional. Finalment, va manifestar que cal millorar les connexions amb els països veïns. D’una banda, va defensar que és imprescindible construir una carretera coberta fins a l’Hospitalet a la part de la solana, mentre que la carretera que connecta amb la Seu d’Urgell s’hauria d’ampliar a tres carrils. Encara en matèria d’infraestructures, va defensar que el vial de la Massana és una obra indispensable per al país, de la mateixa manera que ho és acabar el de Sant Julià de Lòria.
En l’àmbit judicial, l’advocat es va mostrar crític amb el retard que acumula la justícia al país. “La justícia fora de temps ja no és justícia”, va sentenciar Jordana. Segons el seu punt de vista, des que es va aprovar la Constitució, l’adaptació no ha estat l’esperada, “especialment en el sentit de la diligència, l’efectivitat i la rapidesa”. Així, va posar de manifest que, després de les conclusions, les sentències poden retardar-se més d’un any. Això, va sostenir, “comporta desesperació, incomprensió i una pèrdua de credibilitat de l’administració de la justícia i de l’advocat”. Segons va apuntar, el nou Codi de procediment civil hauria de descongestionar la situació. Ara bé, tot i que va defensar la seva aprovació, va criticar que s’ha fet una “adaptació dels procediments espanyols”, posant en relleu que “Andorra té les seves peculiaritats”.
