El sharenting, un anglicisme que prové de share (compartir) i parenting (paternitat), consisteix a documentar el dia a dia dels més petit, des del seu primer minut de vida –quan no abans, mostrant fins i tot les imatges de les ecografies–, a les xarxes socials. S’ha convertit en una pràctica tan habitual que el diccionari britànic Collins té el terme inclòs en les seves pàgines des de l’any 2016.
Tots tenim algun familiar o amic que comparteix sovint fotos dels fills a les xarxes. Molts d’ells ho fan com una mostra d’afecte i orgull, però convé saber que també existeixen riscos: suplantació d’identitat, fraus per estafes, ciberassetjament, pedofília… El servei de policia, de fet, va alertar fa unes setmanes del risc que suposa compartir fotografies i vídeos de menors a les xarxes, que pot provocar fins i tot usos inadequats de les imatges. Així, el cos va demanar que es tingui molt present que quan es publica o reenvia fotografies de nens a les xarxes socials, “se’n perd el control i podrien acabar en pàgines de pornografia infantil”.
“Soc mare i mai no he penjat una fotografia dels fills a Facebook o Instagram”, assegura Isabel Torras, veïna d’Escaldes-Engordany de 37 anys d’edat, a qui li sembla “una irresponsabilitat” compartir fotos de menors a les xarxes. “Conec força gent que ho fa i no hi veig sentit, perquè una cosa és enviar una imatge dels fills per WhatsApp a alguns amics o familiars, i una altra que hi pugui accedir qualsevol persona desconeguda”.
“Entenc que tenir un fill és motiu d’il·lusió i alegria, però això no ha d’implicar haver de publicar constantment fotos seves a les xarxes. És una qüestió de sentit comú”, apunta, al seu torn, Fèlix Díaz, resident a Sant Julià de Lòria de 41 anys, que tot i això, reconeix haver pujat alguna vegada fotos del fill a Facebook. “Si ho fem és de manera puntual i en publicacions restringides”, afirma.
Aprofitar les eines de configuració de les xarxes perquè els posts siguin el màxim de privats possible “és una de les actuacions bàsiques per protegir el menor”, indica l’advocada Ester Peralba, especialitzada en dret digital. En tot cas, recomana “llegir amb calma el que diuen els termes i condicions del servei”, perquè, “pel que fa a imatges i vídeos, tot i que els continguts són teus, també estàs donant a la xarxa una llicència d’ús”.
D’altra banda, Peralba posa en relleu que, sovint sense saber-ho, estem facilitant informació mitjançant les metadades associades a les fotos, on hi poden aparèixer des de la data i l’hora de la imatge fins a la seva geolocalització. “El telèfon es pot configurar perquè les metadades no apareguin a la foto”, assenyala.
De la mateixa manera, els comentaris que sovint van associats a la publicació d’una foto també poden revelar dades sensibles. “Ningú ha de saber el nom del meu fill, ni a quina escola va, ni quan i on marxa de colònies, ni quins dies té extraescolars… els ciberdelinqüents tenen aquesta informació a només un clic”, alerta l’advocada.
Els pares no sempre tenen presents els perills associats a la sobreexposició dels menors a les xarxes. En aquest sentit, Peralba explica que, per començar, “hi poden tenir accés els companys d’escola i el nen pot acabar patint burles i bullying”. Però, un pas més enllà, hi ha el risc que les imatges acabin en mans de groomers, “ciberdelinqüents que es creen perfils falsos a les xarxes suplantant la identitat d’un menor”, amb l’objectiu de mantenir converses de caire sexual amb altres nens o fins i tot per obtenir material pedòfil.
L’advocada subratlla que “a Andorra tenim normativa suficient per protegir els menors pel que fa al dret a la imatge, la intimitat i l’honor”. Per exemple, la Llei de protecció civil d’aquests drets, del 2014, “fixa que a partir dels 16 anys és el propi menor qui ha de prestar el consentiment”. Si no els té, “l’han de prestar els representants legals, però aquest consentiment serà nul quan es produeixi un perjudici de la seva reputació o si és contrària als seus interessos”, exposa Peralba, que demana “reflexió” davant d’una problemàtica “sobre la qual moltes famílies encara no en són del tot conscients”.
