Ningú pot negar que la inflació està disparada. Cal recordar que el 2022 s’ha tancat amb un índex de preus al consum (IPC) del 7,1%. I això, lògicament, afecta el poder adquisitiu de moltes persones. Des del Govern s’han llançat diferents accions per posar remei a aquesta situació. Per un costat, cal recordar que a tots els treballadors públics (també en els comuns) se’ls aplicarà aquest percentatge d’increment al seu sou. Des del 2015, les pensions d’un import superior a dues vegades el salari mínim no han patit cap increment, fet que s’agreuja amb l’actual context inflacionista, alerta Risco Pel que fa als treballadors privats, aquest dijous es votarà al Consell -i s’aprovarà- la llei de mesures urgents per a la millora del poder adquisitiu de la ciutadania i en matèria d’arrendaments d’habitatge. Aquesta estableix un increment també del 7,1% per als sous bruts de fins a 1.400 euros mensuals i, partir d’aquí, una pujada en funció d’una fórmula, que serà més reduïda segons pugi la nòmina, fins als 4.000 euros. I, a banda, la llei també estableix accions per a la millora de les pensions. Aquelles que no arribin al salari mínim, s’incrementen un 7,1%. Això sí, sempre que s’hagi cotitzat un mínim de 25 anys i que la persona tingui la “residència legal i efectiva a Andorra”. Per tant, si un jubilat s’ha traslladat a viure a l’estranger no gaudirà d’aquest increment. El text també apuja les pensions de solidaritat. Paral·lelament, cal recordar que el pressupost, en l’article 22, estableix la revaloració de les prestacions econòmiques pagades per la CASS. Així, s’indica que totes aquelles que “un cop deduïdes les cotitzacions de la persona assegurada, siguin inferior a dues vegades el salari mínim establert per a l’any 2023” s’actualitzen també amb l’IPC. Per tant, fins a 2.572 euros mensuals, també han de créixer un 7,1%. I què passa amb les pensions a partir d’aquesta xifra? Doncs que queden congelades. No tindran cap increment. D’aquesta forma, es manté una mesura que, pressupost rere pressupost, s’ha anat establint des de l’any 2015. Des de llavors, les prestacions de jubilació més altes queden, cada any, congelades. I el fet que aquesta mesura es mantingui enguany, tenint en compte l’elevada inflació, ha generat indignació en el representant dels pensionistes al consell d’administració de la CASS. [related:articles:1] “És una injustícia”, afirma amb rotunditat Jacint Risco, que explica també que “vaig fer una proposta perquè hi hagués algun increment, encara que no fos pas tot l’IPC, com passa amb els salaris, però es va portar a Govern i van dir que no”. Així, recorda que mentre un sou de 2.800 euros sí que tindrà un cert augment, no succeirà el mateix amb una pensió d’aquesta quantitat. “Crec que s’hauria de fer el mateix que amb els sous”, ha reiterat. És a dir, que fins als 4.000 euros hi hagués una certa pujada. Risco recorda que la mesura de congelació ja fa anys que s’aplica. I això ha provocat una pèrdua de poder adquisitiu per aquesta part del col·lectiu de jubilats. De fet, alerta que, comptant la inflació del 2022, “la davallada pot ser de fins al 14% en aquests anys”. I és pregunta si “és normal que una persona perdi un 14% del seu poder adquisitiu”, tot responent ell mateix: “és molt greu”. En canvi, sí que considera convenient que la pujada de la llei de millora del poder adquisitiu no s’apliqui als pensionistes no resident. Risco ho argumenta recordant que aquest increment no serà pas contributiu. Per tant, l’haurà d’assumir Govern i no la CASS. “És normal que es posi algun requisit per aquest tipus de mesura”, ha indicat.
