En aquesta línia, la part recurrent al·lega que aquesta causa fa quasi 16 anys que es troba en fase d’instrucció i que s'ha dil·latat en el temps. De fet, indica que s’ha vist obligada a acudir al Tribunal Constitucional per sol·licitar el seu auxili i que mitjançant la sentència del 21 de gener del 2020, el Tribunal Constitucional va declarar la vulneració del seu dret a un judici de durada raonable, per tal com considerava que 12 anys des de l’inici del procediment no era una durada raonable. Per això, el Constitucional demanava a la Batllia de resoldre les diligències d’instrucció en el termini més breu possible, però davant la persistent inactivitat de la Batllia, la part recorrent va presentar un segon recurs d’empara, el qual va ser desestimat atesa la situació particular derivada de la pandèmia que el Tribunal Constitucional va considerar suficient per justificar el període d’1 any. No obstant a aixo, des de la data de la primera sentència del Tribunal Constitucional, el 21 de gener del 2020, han transcorregut gairebé 33 mesos sense que la Batllia hagi resolt encara la petició de prova sol·licitada.
Per tot això, la part considera que es troba en una situació de total desemparament, ja que la Batllia no només omet les seves peticions, insistiments i protestes, sinó que també omet les declaracions contingudes en la sentència constitucional del 21 de gener del 2020. Per aquests motius, demana al Tribunal Constitucional que atorgui l’empara sol·licitada, que declari la vulneració del dret esmentat i que declari el dret de la part recurrent a una indemnització pel període d’inactivitat.
Així, el Constitucional considera que s’ha vulnerat el seu dret fonamental a un judici de durada raonable. A més, exigeix a la Batllia que adopti, en un termini màxim de sis mesos, les mesures que estan en l’àmbit de les seves competències per fer cessar la vulneració d’aquest dret fonamental i declara que la part recurrent té dret a ser indemnitzada pels perjudicis soferts.
