Això ha suposat algun contratemps a les empreses que fan servir aquesta mà d’obra desplaçada. El màxim accionista d’una d’aquestes empreses –domiciliada a Andorra– comenta que vint treballadors acaben de tornar al seu país –només poden romandre sis mesos al Principat– i que vint més estan vivint a la Seu en espera de cobrir les places vacants. “Vaig entrar la documentació a principi de gener i encara no en sabem res, però ens suposa una despesa diària de 6.000 euros”, s’exclama amb resignació.
L’empresari no amaga que està dolgut perquè se’ls assenyala de manera “injusta. Aquesta gent ve del Perú amb unes bones condicions. Aquí fan falta i els peruans són uns treballadors molt professionals i al seu país també tenen unes condicions molt bones”. Explica que com que són desplaçats se’ls abonen 1.000 euros al Perú i 800 a Andorra per la categoria de paleta. L’empresa proporciona allotjament compartit i una furgoneta per als desplaçaments, únicament de feina. I els bitllets del vol, uns 2.000 euros. Reben al Perú dues pagues extra i una altra addicional que surt del 5% dels beneficis, i una compensació pel temps de servei. Com que no estan afiliats a la CASS, l’empresa els proporciona una assegurança mèdica privada. També tenen un fons de pensió, que en alguns casos es pot retirar en la seva totalitat.
“Estan encantats i les constructores d’aquí també, fins al punt que algunes els fitxen i els fan fixos”. Admet, però, que sempre hi ha l’excepció i que alguna empresa ofereix unes condicions pitjors i sous més baixos. L’empresa està radicada a Andorra –90 obrers desplaçats– i alhora és propietària d’altres a Espanya i el Perú. Entre les seves gran obres hi ha la major refineria de Sud-americà, la major clínica del Perú, i treballa per a Inditex i un tram del tren d’alta velocitat a Espanya. “No som uns pirates, ningú ve per ser explotat”, remarca.
Li sap greu tant control. “Quan els inspectors arriben a l’obra només s’interessen pels peruans, no per ucraïnesos o portuguesos. Ens han fet controls in situ, entrevistes personals a la plantilla i fins i tot revisions dels habitatges. I tot està bé”, reivindica.
Els contractes de treball s’han limitat a les 40 hores per evitar problemes a Immigració, però també hi ha andorrans que cobren per hores. Assegura que tenen assistent social i encarregat de revistar l’estat de l’habitatge, que admet que és la principal dificultat. Afegeix que quan marxen del Perú se sotmeten a una prova mèdica i una d’específica de tuberculosi per evitar sorpreses. Actualment hi ha quatre empreses a Andorra amb peruans.
