Però no es tracta d’una detonació, sinó d’un gran despreniment que arrossega més de 4.000 metres cúbics de terra i pedres. Un talús a tocar de la carretera general 3 s’acaba de desplomar de sobte i la via que uneix el nucli urbà de la parròquia amb Ordino queda completament sepultada.
“El cònsol menor i jo ens trobàvem en una reunió a Arcalís, quan ens van trucar del servei de Circulació informant del que havia passat”, relata l’aleshores cònsol major de la Massana, Josep Maria Camp. Tot i l’espectacularitat de l’incident, ningú no va resultar ferit. “Va ser un miracle”, subratlla l’exmandatari, qui, quan es compleixen 15 anys dels fets, recorda especialment l’angoixa amb què es van viure les hores posteriors. “No era gens descartable que hi hagués víctimes, perquè estem parlant d’una zona molt transitada, tant per vianants com per vehicles. I més en una hora en què sol haver molt moviment al carrer.”
En rebre l’avís, es va posar en marxa un dispositiu conjunt entre la policia, els bombers i Protecció Civil, els comuns de la Massana i Ordino, i el departament de Carreteres. La primera actuació va ser desallotjar les deu famílies que habitaven un edifici contigu, mentre les excavadores començaven a treure roques. Al mateix temps, els equips de rescat, amb el suport de sis gossos, rastrejaven el lloc a la recerca de possibles víctimes.
Camp ressalta que “la bona coordinació entre els diferents serveis d’emergència va ser clau per accelerar els treballs”, tot i que la nit “va ser llarga”, perquè “a més d’estar preocupats i pendents per si algú havia pres mal, tot l’equip comunal va estar al peu del canó a l’hora de buscar allotjament per als veïns evacuats de l’immoble. Finalment, es van poder reubicar en hotels i apartaments, i també en cases d’alguns familiars”.
Les tasques de retirada de la runa es van estendre durant tota la matinada del 26 de gener i la carretera general no va quedar reoberta a la circulació fins passats pràcticament dos dies. Una escullera de tres metres d’altura, un cop restablert el trànsit rodat a la zona, va actuar com a barrera de protecció dels cotxes, per evitar accidents en cas que caiguessin més pedres.
L’edifici adjacent al terreny, tot i que no va patir afectacions estructurals, no es va tornar a ocupar immediatament. “Finalment els veïns van passar mesos fora de casa, i alguns fins i tot van acabar buscant un altre habitatge”, puntualitza l’excònsol. Els informes tècnics van recomanar que es mantingués deshabitat fins que no es reforcessin el talús i l’àrea afectats per l’esllavissada.
Finalment, els propietaris del terreny es van fer càrrec de les despeses de les obres per estabilitzar la paret i fer segura la zona. “Amb els anys s’hi va acabar construint el mur de contenció que encara hi ha a la zona, amb els ancoratges corresponents”, explica Camp, que assegura que “actualment no hi ha cap perill de nous despreniments en aquest terreny”.
