La modificació legislativa esmentada ha estat a punt de no tirar endavant. Hi havia molts interessos contraposats dins mateix dels grups parlamentaris. Fins i tot, entre formacions que composen la majoria governamental. Finalment, s’ha aconseguit tancar el text que, en gran mesura, satisfà les expectatives dels rectors del Col·legi d’Advocats, que pretenien foragitar l’intrusisme, facilitar canvis en els estatuts o poder adoptar tot un seguit de mesures disciplinàries derivades de l’obertura de processos judicials o altres. Una de les qüestions que més preocupava el col·lectiu professional era poder intervenir en casos on manifestament, els advocats no estiguin raonablement sans. Actualment entre els col·legiats s’haurien detectat algunes situacions preocupants en relació amb l’estat de salut especialment mental. I el col·legi no tindria eines ara per ara per adoptar cap mesura malgrat que la legislació vigent anuncia possibles incapacitacions però no n’estableix el procediment. Ara la situació canvia amb les modificacions ja pactades. Així, seran “circumstàncies que incapaciten per a l’exercici de la professió d’advocat els impediments físics o psíquics que per la seva naturalesa o entitat impossibilitin el compliment de les funcions atribuïdes als advocats”. [related:articles:1] La junta de govern, per resolució motivada, podrà acordar la inhabilitació en l’exercici de la professió d’un col·legiat per causa d’impediments físics o psíquics, quan aquests impediments impossibilitin el compliment de les seves funcions d’advocat. La resolució s’ha d’adoptar després de la incoació i la instrucció d’un expedient, en el curs del qual s’ha de concedir un termini de quinze dies hàbils al col·legiat per formular al·legacions. Aquestes al·legacions es podran fer després que la junta de govern hagi sol·licitat, de forma motivada, els informes mèdics pertinents per avaluar l’aptitud per a l’exercici de la professió d’advocat al servei de Medicina Legal i Forense o, alternativament, a un facultatiu degudament autoritzat, que ha de ser designat per la junta de govern. Un cop la resolució ha esdevingut executiva, la junta de govern la comunica al Consell Superior de la Justícia i als presidents de la Batllia, del Tribunal de Corts i del Tribunal Superior de Justícia. La suspensió cautelar podrà ser relativament ràpida atès que la junta de govern, a partir d’un informe mèdic que posi en evidència la transcendència dels impediments físics o psíquics per a l’exercici de la professió, pot acordar, en qualsevol moment de la instrucció de l’expedient a partir del mateix moment en què s’incoa, mitjançant resolució motivada i amb audiència prèvia de la persona interessada, la suspensió cautelar en l’exercici de la professió del col·legiat fins que s’acabi l’expedient. Aquesta mesura cautelar es comunica al Consell Superior de la Justícia i als presidents de la Batllia, del Tribunal de Corts i del Tribunal Superior de Justícia. També s’establirà per llei que la junta de govern, sol·licitant els informes mèdics pertinents, ha d’efectuar el seguiment de l’evolució de les causes i els impediments que han motivat la inhabilitació i també dels impediments físics o psíquics d’un col·legiat que, encara que no hagi estat inhabilitat, puguin impossibilitar l’exercici de la professió. EXCLUSIVITAT Com s’ha dit, un altre dels cavalls de batalls dels advocats era fer front a l’intrusisme. I, per tant, que els treballs de caràcter jurídic només els puguin realitzar col·legiats de l’esmentat ens professional i no pas no col·legiats o professionals d’altres àmbits. En aquest sentit, la redacció finalment tancada estableix que “l’advocat exerceix en exclusiva les activitats professionals de consulta, estudi, assessorament en l’àmbit jurídic, emissió d’informes o dictàmens jurídics per a tercers i de direcció, defensa o representació de les parts en qualsevol procediment administratiu o judicial, sense perjudici de les funcions atribuïdes igualment als procuradors en matèria de representació”. [related:articles:2] Es deixa clar que “no s’entenen inclosos en el paràgraf anterior les consultes, i els estudis, assessoraments i informes estrictament tècnics que efectuïn altres professionals degudament autoritzats, sempre que estiguin directament i intrínseca relacionats amb la seva activitat principal, tinguin un caràcter merament accessori en relació amb aquesta activitat, i s’efectuïn dins els límits permesos per la normativa aplicable al professional i en el marc de les competències que li atribueix la seva titulació” i finalment s’especifica que “els juristes assalariats d’empreses privades només poden emetre informes jurídics per a l’ús exclusiu de la seva empresa”. Dos dels aspectes més que recull la nova redacció, entre d’altres, és el fet que via llei es possibilita establir una remuneració -que haurà d’acordar l’assemblea- per al degà de l’ens professional i, finalment, es trenca la barrera que els responsables col·legials anaven assegurant tot sovint que hi havia per poder fer canvis en els estatuts, atès que s’exigia un quòrum que difícilment s’assolia mai. La nova redacció fixa que “la modificació dels estatuts requereix l’acord de l’assemblea general per majoria simple dels vots emesos, sempre que aquesta majoria representi, almenys, un terç dels vots dels membres del col·legi, tenint en compte la ponderació de vots prevista al paràgraf anterior”.
