La instrucció judicial del cas Valora és una vergonya i és la prova fefaent que la justícia a Andorra està podrida. Hi ha interessos que són “intocables” i que, quan arriben a la Batllia, queden protegits per una espessa capa d’impunitat. En canvi, quan els implicats són dels considerats “desafectes al règim”, aleshores la justícia actua com un llamp, bé sigui per imputar-los, jutjar-los i condemnar-los o bé per desestimar les seves demandes i querelles, si són part actora.
Recordem els fets: el 2 de gener de l’any 2007, Xavier Felipó es va presentar voluntàriament a la seu de l’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF) per declarar la fallida de la gestora d’inversions Valora, de la qual en aquells moments era president i conseller delegat. Tot seguit, i a instàncies de la Fiscalia, es va obrir un sumari a la Batllia per aquesta presumpta estafa que, 16 anys després (!), encara no està tancat i la vista oral del judici ni està prevista ni programada.
DRET A UNA COMPENSACIÓ ECONÒMICA
Aquesta setmana, segons ha pogut saber LA VALIRA, el Tribunal Constitucional (TC) ha admès un nou recurs d’empara sol·licitat per una de les víctimes d’aquesta estafa. Els magistrats reconeixen que resulta inexplicable i intolerable que la instrucció sumarial del cas Valora estigui empantanegada durant tant de temps.
Aquesta situació vulnera l’article 10.2 de la Constitució andorrana, que garanteix el dret de la ciutadania a un procediment judicial de “durada raonable”. Per això, els magistrats del TC resolen que la persona afectada ha de rebre una compensació econòmica de l’Estat per aquesta dilació i insten la Secció Especialitzada n. 1, que dirigeix la batlle Azahara Cascales (foto), que tanqui d’una vegada el sumari en un termini màxim de sis mesos.
LA TERCERA SENTÈNCIA CONDEMNATÒRIA
El to d’aquesta sentència del TC, de la qual n’ha estat ponent el magistrat Josep-Delfí Guàrdia, és especialment sec i dur amb la batlle instructora del cas Valora. I és que ja és la quarta resolució (!) que ha emès l’Alt Tribunal davant l’empara sol·licitada per dos dels estafats per la fallida de la gestora d’inversions dirigida per Xavier Felipó, a causa de l’exasperant lentitud de la instrucció judicial.
En tres de les sentències –inclosa aquesta última- s’ha donat la raó als damnificats i se’ls ha reconegut el dret a cobrar una indemnització compensatòria. El quart recurs d’empara va ser refusat l’any 2021, en considerar els magistrats del TC que la dilació denunciada era excusable a causa de la paràlisi judicial provocada per la pandèmia de la covid-19.
AMB EL SUPORT DE LA FISCALIA
En tot cas, la bufetada que ha rebut la batlle Azahara Cascales de l’Alt Tribunal és de les que fan mal. En concret, se li retreu que, des de l’any 2017, només ha fet algunes diligències parcials i que no s’ha dignat a respondre els reiterats escrits presentats per l’advocat que representa aquesta persona afectada, on demanava la pràctica de noves proves testificals.
Azahara Cascales ha estat acusada de “passivitat inexcusable” i de deixar les víctimes de l’estafa de Valora en un “total desemparament”. La contundent resolució del TC ha comptat, en aquesta ocasió, amb l’aval i el suport de la Fiscalia, que dirigeix Alfons Alberca.
UNA FAMÍLIA “POTA NEGRA”
El sumari del cas Valora ocupa 24.455 folis, però els presumptes delictes són molt clars i senzills d’entendre i de jutjar: la nefasta gestió de Xavier Felipó, amb inversions d’altíssim risc especulatiu fetes sense l’autorització dels seus clients, va provocar un forat de 22 milions d’euros i va deixar uns 400 damnificats, que només han pogut recuperar una part dels diners que hi van confiar.
Sobta que una presumpta estafa d’aquesta magnitud trigui 16 anys –de moment- en ser jutjada. Però a Andorra, i és molt trist dir-ho, no tothom és igual davant la llei: hi ha ciutadans de primera i ciutadans de segona. I Xavier Felipó és fill d’una família andorrana “pota negra”, protegida pel poder omnipotent del clan Ribas Reig (Andbank), de Sant Julià de Lòria.
ASSESSORA DE XAVIER ESPOT
La Constitució andorrana proclama solemnement en el seu article 6: “Totes les persones són iguals davant la llei”. Però aquest principi ha estat violat de manera reiterada en la instrucció del cas Valora. I això passa en un país on el cap de govern, Xavier Espot, abans de dedicar-se a la política, era batlle! A més, Azahara Cascales va ser, durant dos anys, assessora de Xavier Espot quan era ministre de Justícia i Interior.
No es pot entendre aquesta anòmala i escandalosa letargia del sumari de la fallida de Valora sense la seva íntima relació amb l’entitat financera Andbank. En efecte: aquesta gestora d’inversions va ser fundada per Reig Patrimonia, de la família Ribas Reig, socis de referència de l’Andbank; tota l’operativa bancària en negre de Valora es feia a través de l’Andbank; i la dona de Xavier Felipó ha estat durant anys la directora de comunicació de l’Andbank i ara és apoderada de MyInvestor, una entitat financera participada pel banc andorrà.
LA RESPONSABILITAT D’ANDBANK
Formalment, Xavier Felipó és insolvent, ja que només se li va trobar un cotxe vell al seu nom. Però això no treu que l’Andbank pogués acabar sent condemnat com a responsable subsidiari de la fallida de Valora, si la Batllia volgués anar al fons d’aquesta presumpta estafa.
Per això, el banc que presideix Manuel Cerqueda és el primer interessat en què aquest sumari quedi congelat, si pot ser “in aeternum”. De moment, ja ho ha aconseguit durant 16 anys… que s’han fet llarguíssims per a tots els damnificats que han contractat advocats per intentar recuperar els diners volatilitzats i que encara esperen justícia.
El preu d’aquesta corrupció sistèmica que corca, des de fa anys, la Batllia és l’absolut descrèdit, nacional i internacional, de la justícia andorrana. En aquest sentit, l’última resolució del Tribunal Constitucional sobre el cas Valora és, per la seva inapel·lable contundència, un clam d’indignació contra tot aquest desori.
