Un dels principals problemes amb els quals s’ha topat el sector de la neteja és la manca d’actualització dels preus de contractació per part de l’administració, que és una de les grans generadores de feina. Els concursos públics que es convoquen es fan a cost del 2018, aproximadament. Bàsicament, es fixen en la darrera empresa guanyadora per publicar el preu de sortida. Des del sector el que es remarca és que “el nivell de vida ja porta acumulat un 29,8% d’augment els darrers cinc anys”. Per tant, la quantia que es fixa queda totalment obsoleta. Així mateix, també es fa referència als retards en els pagaments del Govern a les empreses contractades, tot i que dies enrere es va assegurar que no quedava cap factura pendent. Aquest endarreriment ha provocat que molts negocis hagin acumulat dificultats pels mesos en els quals els diners no han arribat quan tocaven. “Tenim marges ridículs i un finançament a llarg termini que ens ha dut a un empobriment i a una manca de liquidat a moltes empreses”, assenyalen des del sector. Però això no és tot. Per generar una ‘tempesta perfecta’ calen més factors i, en aquest cas, se n’han donat uns quants. Les plantilles es troben molt minvades i envellides. Des del sector s’afirma que s’ofereixen “bons torns de dilluns a divendres, amb 6 o 8 hores de feina, i caps de setmana lliures”. Però el jovent no està disposat a dedicar-se a la neteja, “els hi fa vergonya i prefereixen treballar per un sou inferior en botigues de roba o establiments de menjar ràpid”. Això ha comportat que la mitjana d’edat als negocis estigui pràcticament per sobre dels 50 anys. A més a més, l’habitatge també ha tocat a la porta del sector, i no de forma favorable, com és d’esperar. Gran part dels treballadors i treballadores de les empreses de neteja no són propietaris i, per tant, “estan condicionats per les renovacions de lloguer i per preus que no paren d’augmentar”. Per tant, molta de la plantilla, d’origen espanyol o portuguès, ha optat per tornar al seu país d’origen. Per tant, moltes empreses s’han quedat amb un nombre d’empleats reduït i, de vegades, de forma sobtada i amb dificultats per poder cobrir el torn d’aquestes persones. A això cal sumar-li que les incorporacions són mínimes. Per posar la cirereta, les empreses de neteja han detectat una nova competència que amenaça en ser bastant deslleial. Des del sector s’assegura que hi ha una forta introducció al mercat d’empreses estrangeres “a les quals no els importa perdre diners per monopolitzar el mercat d’Andorra”. Aquesta situació, per tant, no fa més que agreujar unes condicions que ja son força complicades.
