La platea de la sala principal dels cinemes Illa Carlemany es va omplir de gom a gom de persones lligades, d’una manera o altra, amb la pel·lícula dirigida per Santi Trullenque i que es basa en el guió teatral ‘Fred’ d’Agustí Franch. El guionista reconeixia aquest dijous que no va poder estar en excés per la reacció de la gent. Però té clar que ‘El fred…’ va tenir una molt bona acollida. “La veritat és que gairebé no vaig poder parlar amb ningú. Pel que m’ha arribat, però, tothom molt content. Va agradar molt.” La valoració és compartida per gairebé tothom. [related:articles:1] La fotografia del film ha encantat. La cruesa de tot plegat, també. L’historiador i arxiver Domènec Bascompte, que té un petit paper sense text però que es reconeix perfectament a la pel·lícula, ja en algunes de les primeres escenes, va sortir entusiasmat. “La pel·lícula és molt consistent i ben filmada. Es dura com has escrit, però té una bona intriga que no et fa abaixar la guàrdia.” L’observació és compartida. El fet que hi aparegui molta gent del país té un plus evident. Robert Lizarte hi fa de mossèn. En el seu cas, amb text. I també va sortir gratament sorprès del cine. De fet, s’ho esperava. De fet, la satisfacció és compartida per tothom amb qui s’ha departit una estona hores després del film. Greta Fernández, la dona prenyada protagonista absoluta, i Daniel Horvath, en el paper de l’oficial nazi Lars Günter van triomfar absolutament. El segon, també, pel seu físic, mostrat nu a la segona escena del film. Excelsos tots dos. Heroïna la primera. Fill del diable el segon. “Amb un guió potent, ben desenvolupat, ric a l’hora de donar joc als personatges i que al final desvetlla una història d’enfrontament per amor tot i que el context de la Segona Guerra Mundial i els passadors són el gran fil conductor” (Sílvia Riva, ministra de Cultura) Poder-se reconèixer en el film. Poder reconèixer els espais. Poder reconèixer la història “que també ho és encara que alguns voldrien que passés desapercebuda o fins i tot s’ha mirat d’ocultar” són elements dels quals els assistents a la preestrena d”El fred que crema’ van gaudir d’allò més. El director de cinema i productor delegat a Andorra en aquesta ocasió, José Pozo, també llueix satisfacció. “Ho vaig veure molt bé en general. Imagino que a alguns els va agradar més que a d’altres… però ho vaig veure molt bé!”, acaba positivament exclamant. I també ho valora d’allò més bé la ministra de Cultura. Sílvia Riva va acompanyar el cap de Govern, Xavier Espot. Riva jugava amb avantatge respecte del seu ‘cap’. La titular ministerial ja havia vist el film quan va acudir a la sala de cinema. I en fa una valoració d’allò més positiva. Probablement, amb més reflexió. Sense l’impuls d’haver-se vist a la pantalla i amb algunes hores més de volada que tots aquells que omplien la platea de la sala. [related:articles:2] “És una pel·lícula molt ben feta”, comença per subratllar la ministra. I hi afegeix: “Amb un guió potent, ben desenvolupat, ric a l’hora de donar joc als personatges i que al final desvetlla una història d’enfrontament per amor tot i que el context de la Segona Guerra Mundial i els passadors són el gran fil conductor.” Riva destaca que “la imatge i la música són de gran qualitat, més enllà que com a bons patriotes, ens enamora que els paisatges són els del nostre patrimoni natural i cultural”. Alhora, “els actors protagonistes representen l’essència hispano-andorrana del producte (Fernández-Casamajor) i els actors de repartiment fan aconseguir la pàtina d’autenticitat ja que tots són coneguts de la societat andorrana”. En fi, rebla la ministra: “Un producte de molta qualitat.” ‘El fred que crema’, per ara, encisa. Sara (Greta Fernández) i Lars Günter (Daniel Horvath) en una de les escenes més dures del film.
