Demòcrates ha passat de l’optimisme de la tardor a la incertesa de l’hivern. L’avançament de les eleccions, com era la intenció, al mes de novembre, els hagués donat una confortable majoria per governar quatre anys més. Ara, tres mesos després, l’escenari ha canviat. Els Liberals han tingut temps de superar la crisi generada en la lluita pel lideratge entre Judith Pallarés i Josep Maria Cabanes. Socialdemòcrates i Progressistes han oblidat les seves discrepàncies per arribar a un acord, i Concòrdia s’ha pogut estructurar. A la formació taronja fan números a les parròquies. A la nacional el marge no és determinant. El primer que va saber treure el màxim profit del sistema electoral va ser Marc Forné. Tenia clar que per tenir majoria calia imposar-se a quatre o cinc parròquies i per això no va dubtar a crear una mena d’Unions Temporals d’Interessos. L’invent li va sortir bé. El 1997 es va presentar als comicis com a cap de llista d’Unió Liberal (UL) i el 2001 del Partit Liberal d’Andorra (PLA), i en ambdós casos el partit encapçalat per ell va assolir la majoria absoluta. També va aconseguir una impressionant majoria absoluta Toni Marti el 2011 però en aquest cas va ser per la unió de diverses forces polítiques per acabar amb els dos anys de govern de Jaume Bartumeu. A les pròximes eleccions hi haurà parròquies amb més llistes de les previsibles i divisió del vot. A això cal afegir els problemes per trobar candidats i que aquests sumin i no restin vots que d’això ja se n’ocuparan les noves formacions con Concòrdia, el renascut Partit Liberal o, fins i tot, Andorra Endavant. La por entre els demòcrates, i els nervis, tenen el seu origen o una gran part d’ell en el fet que la majoria dels partits estan en el seu mateix ventall ideològic i en la mateixa franja d’electors. No s’ha d’oblidar que en el naixement el 2011 de Demòcrates hi van prendre part persones procedents de Liberals. I de Liberals, han sorgit Terceravia, Acció i Andorra Endavant, a més de la formació que lidera Josep Maria Cabanes. Els comicis es presenten tan complicats que fins i tot, una de les formacions, ha arribat a analitzar a qui podria perjudicar o beneficiar una eventual data de les eleccions el 2 d’abril, diumenge de Rams, tenint en compte que és l’inici de la Setmana Santa i de les vacances escolars. Mentre, hi ha moltes combinacions obertes per arribar a un acord preelectoral tot i que hi ha dubtes sobre el potencial i la implantació d’alguns partits. Liberals s’ha acostat a Terceravia però alguns membres del partit de Cabanes no tenen clar la força del de Pintat més enllà de Sant Julià de Lòria amb Unió Laurediana i d’Encamp. Concòrdia, un altre parella de ball cobejada, és una incògnita. Només hi ha una referència i són els 970 vots de Desperta Laurèdia, el seu embrió, a les comunals del 2019 a la parròquia laurediana. Tenen gent jove i en teoria han de tenir vots en la franja d’electoral més jove que és també el més abstencionista. Andorra Endavant anirà sola i Acció possiblement també. Als demòcrates es queda un pacte que pot ser global o puntual en algunes parròquies com Andorra la Vella o que fructifiquin aquestes trobades que manté Espot al seu despatx. Ell i el seu partit han vist les orelles al llop. Aquest dimarts al final de la sessió no ha faltat una picada d’ullet del cap de Govern a Josep Pintat quan ha dit que “sempre ha estat un interlocutor discret i lleial”.
