En el debat del text, ara rebatejat com a Llei de recerca i innovació biomèdica, el ministre de Salut, Albert Font, ha defensat la seva necessitat en el marc de “les línies estratègiques de la diversificació econòmica”. Així, s’ha mostrat convençut que “pot ajudar a impulsar un sector punter i a facilitar la implantació al país de centres de recerca, amb els beneficis que això comportarà tant en generació de llocs de treball com en atracció de talent”. El titular de Salut, davant els retrets de PS i Montaner, ha volgut negar que el projecte legislatiu sigui únicament per Grífols. “No és una llei amb nom”, ha afirmat. I ho ha justificat argumentant que “és la culminació d’altres textos que s’han fet”, com ara el de drets i deures dels pacients o de la història clínica. Amb aquest mateix enfocament ha volgut negar que s’hagi treballat “amb presses”, com s’ha lamentat des de l’oposició -tret de Terceravia, que ha votat favorablement-. [related:articles:1] De velocitat, almenys en comissió, sí que n’hi ha hagut, segons ha posat en relleu la socialdemòcrata Judith Salazar. “L’hem ventilat quan és una llei que costa molt d’entendre”, ha indicat, tot apuntant que “les presses fan sospitar”. La consellera general del PS ha explicat que s’abstenen perquè “la llei és necessària” però “ve mancada de base i li falten parts importants; no és completa”. També ha indicat que “no ens sembla la millora forma d’esdevenir un pol d’atracció legislar pensant en un projecte concret”. De forma similar s’ha expressat Montaner, que ha aprofitat el debat per reiterar que “tenim molts dubtes i inquietuds” sobre el laboratori Grífols. També ha manifestat que “no em quedo tranquil·la amb les presses d’aquest final de legislatura”. En el seu cas, ha votat directament en contra de la llei. Des de la majoria, la demòcrata Sandra Codina han lamentat que el text no compti amb un suport unànime de la cambra quan “hem buscat i hem posat tots els esforços per votar una llei garantista”. L’ordinenca ha defensat que “hem assolit una llei dimensionada per a Andorra però que deixa clar que a Andorra no es podrà fer res que no es faci a l’entorn europeu”. Un cop aprovada la llei, s’ha votat el conveni d’Oviedo, l’acord internacional que ha de garantir els drets humans en l’àmbit de la investigació i la recerca biomèdica, també clau per permetre aquesta activitat al país. En aquest cas, com succeeix amb la gran majoria d’acords internacionals que ratifica Andorra, ha comptat amb el suport unànime de tota la cambra parlamentària. VISTIPLAU A LES TAXES DE L’AQUA I A LA LLEI DELS TRADUCTORS La sessió de Consell s’havia iniciat amb tres punts que han tingut el vistiplau de tota la cambra. Per un costat, s’ha acceptat que el Govern pugui permutar amb el comú d’Ordino una parcel·la provinent de l’herència de Casa Rossell per la situada just al davant de la façana sud de l’escola andorrana. D’aquesta forma, ha explicat el ministre de Territori i Habitatge, Víctor Filloy, es podrà donar vida a l’accés a l’edifici, que havia de ser el principal. En segon lloc, els grups han validat les noves taxes per finançar l’Agència de Qualitat de l’Ensenyament Superior. El text s’ha pres en consideració i, en haver renunciat a fer esmenes, ha estat aprovat de forma automàtica. També ha rebut unanimitat la lleu que regula les professions de traductor i intèrprets jurats. Des del PS, però, Susanna Vela ha volgut lamentar que el projecte legislatiu hagi trigat “més d’un any” a arribar al Consell.
