En el rerefons de tot hi ha un impagament d’un client per poc més de 12.000 euros. El lletrat Emili Campos va prestar els serveis a una societat mercantil i un client va fer el reconeixement del deute, és a dir, que es va comprometre a pagar els honoraris. Anteriorment ja havia fet una reclamació per un impagament de 800 euros i la batlle li va donar la raó. Un dia després, el 14 de juny passat, va fer el mateix amb els 12.000 euros, i és aquí on Campos es queixa que la mateixa batlle no acceptés la reclamació i va proposar a l’advocat que optés per obrir un procediment d’execució. Campos dona per fet que no recuperarà els diners, però es mostra estranyat “per l’aplicació de diferents criteris en els dos deutes, i la batlle em deixa sense la possibilitat de cobrar”.
Per fer-ho més entenedor, comenta que el procediment d’execució “no és possible perquè el conflicte no deriva d’un procediment judicial, sinó del reconeixement de deute d’una persona física”, i afegeix que té dret a reclamar els seus honoraris a la persona que s’ha compromès a pagar. El lletrat s’agafa a l’article 76 de la Llei qualificada de la justícia: “Els batlles i magistrats seran responsables civilment pels danys i perjudicis ocasionats dolosament en l’exercici de les seves funcions.” I va més enllà i defensa que quan hi ha una “parcialitat els batlles són responsables”. Per això, insisteix que el seu objectiu és que “la batlle hagi de satisfer aquests diners de la seva butxaca”, tot i que admet que difícilment se li pagarà el deute. La reclamació de quantitat té aquesta finalitat. En l’escrit s’argumenta que “la part demandada ha actuat com una jutge parcial perquè va inadmetre el procediment d’injucció en base a una argumentació totalment arbitrària i amb un profund desconeixement dels supòsits en la que opera el procediment d’execució”. Campos descarta acudir al Tribunal Superior perquè en el supòsit d’una sentència condemnatòria pagaria l’administració de justícia i, per tant, tots els ciutadans, i ha de pagar qui ha comès l’error, és a dir, la batlle”. Campos sosté que Solanes ha “sigut parcial amb la seva feina” i utilitza el procediment civil “perquè sigui tractada com qualsevol altre ciutadà”. Alhora, es queixa que l’advocat de Solanes insinua “entre línies una voluntat d’impunitat dels batlles, diu que la jurisdicció civil no pot jutjar aquest cas i que ho ha de fer el ple del TSJ”, fet que implica, segons Campos, un contenciós contra el funcionamet de la justícia i admetre que batlles i magistrats no són responsables. El lletrat tem que la demana sigui arxivada i repeteix que “tothom ha de ser igual davant la llei”. L’advocat ha informat del cas al GRECO i a altres organismes internacionals.
CLAUS
1 Demanda per un impagament de 851 euros
El 13 de juny passat la batlle va admetre a tràmit una demanda contra un client que no havia satisfet els honoraris professionals pels serveis prestats.
2 Segona petició per un segon deute pendent
El 14 de juny es presenta una demanda similar, en aquest cas per un import pendent de 12.000 euros. La mateixa batlle no la va admetre.
3 Referència a la llei qualificada de la justícia
Campos esmenta l’article 76 que diu que “batlles i magistrats seran responsables civilment pels danys ocasionats en l’exercici de les seves funcions”.
4 Procediment civil i article 10 de la constitució
Campos sosté que s’han infringit els articles 260 i següents de la llei del Codi de procediment civil i l’article 10 de la Constitució.
