A l’escrit, que va ser donat a conèixer en roda de premsa per la mateixa Montaner, s’hi esmenten fins a set arguments pels quals no hauria de ser processada com, per exemple, que no es poden considerar secrets els salaris dels càrrecs públics, com defensen els organismes internacionals en la matèria, i que en cap moment va filtrar les dades de la remuneració de Costa, sinó que només les va comentar a altres parlamentaris en l’esfera estrictament política. Montaner recorda a l’escrit que els sous dels consellers ja són avui dia públics a través d’una web del Consell General, una decisió a favor de la qual va votar l’expresident del grup parlamentari liberal.
Per aquesta raó, la consellera no adscrita va preguntar ahir a Costa “si té algun sentit que el senyor Costa mantingui la querella”, donant a entendre que l’hauria de retirar si és que realment està en favor de la transparència. “És un cas que sobta l’opinió pública, que veu una distància entre la decisió judicial i la que hauria de ser, i per això les institucions s’allunyen del ciutadà”, va manifestar Montaner, que va reiterar que “tornaria a fer el mateix que vaig fer”. “També haurem de canviar la Llei de transparència perquè siguin públics els patrimonis dels polítics”, va afegir.
Montaner argumenta a l’escrit de nul·litat que no hi va haver cap origen il·lícit de la informació, ja que va ser un error de la CASS ja demostrat el que va propiciar que li arribessin les dades de Costa. A més, afirma que va actuar en el marc del seu servei públic sent fidel a la seva visió d’ètica i de transparència, comparable, segons va dir un dels magistrats del tribunal, “a la dels països nòrdics”.
D’altra banda, la parlamentària afirma que la motivació de la comunicació sobre la remuneració de Costa havia estat per respecte a la ciutadania com a representant del poble i defensora dels interessos del poble. En aquest sentit, es recorda que la síndica general va anunciar, el juny del 2020, una reducció del salari dels consellers per ser solidaris per la covid i Montaner tenia por que la iniciativa “no fos real amb unes possibles compensacions a través de les dotacions públiques opaques”. “Volia evitar que alguns poguessin fer trampes i evitar certa hipocresia parlamentària”, es pot llegir a l’escrit lliurat al tribunal.
El delicte de revelació de secret està regulat a l’article 188 del Codi Penal i pot donar lloc a una pena de fins a tres anys de presó. La intenció de la consellera és recórrer al Tribunal Superior si l’incident de nul·litat no prospera.
