En primer lloc, Assandca considera necessari disposar d’un pis a Barcelona que es pugui posar al servei de les persones amb càncer. “Aquest any tenim el projecte de recaptar diners per poder tenir un pis en propietat o cedit a Barcelona”, va explicar Saravia. Una altra alternativa que l’associació es planteja és demanar ajut al Copríncep episcopal perquè els cedeixi un immoble. El pis, explica, hauria de tenir habitacions amb bany propi per poder acollir més d’un pacient i estar ubicat a prop d’algun dels hospitals que ofereixen tractament.
D’altra banda, Saravia va posar de manifest la necessitat de “millorar les dietes que la CASS està subvencionant”, ja que “els pacients no poden menjar el que volen quan estan en tractament i sovint han de demanar a fora del menú”.
Pel que fa a la necessitat de tenir una base de dades sobre la incidència de càncer al país per valorar la unitat de radioteràpia, Saravia va explicar que properament l’associació es reunirà amb el ministeri i un expert que emetrà unes recomanacions tenint en compte l’escenari actual. “Segons les estadístiques, d’aquí a cinc anys tindrem el doble de casos” va observar Saravia, esgrimint que “és interessant no només veure la situació d’avui, sinó mirar cap al futur”.
Repatriar el cos
D’altra banda, Saravia va posar en relleu la necessitat que s’engegui el dipòsit de diners que es va recollir per a famílies amb infants afectats de càncer. Així mateix, va emfatitzar que és imprescindible millorar la gestió en els casos que un menor mor a l’estranger i cal repatriar el cos, una acció que costa entre 4.000 i 5.000 euros, segons va explicar.
Saravia va reflexionar sobre el que suposa haver de fer el tractament fora del país, que “no es tracta només del cost econòmic. El cost personal és molt alt i al final passa factura”, va lamentar.
