“La reiteració i l’evidència detectades en relació amb les casuístiques que es detallaran a continuació porten a suposar que es tracta de mancances presents en el sector assegurador no bancari de manera generalitzada”, s’indica a la nota informativa, on s’afegeix que “per aquest motiu, s’indiquen un seguit d’accions recomanades per a cadascuna de les àrees susceptibles de millora detectades amb l’objectiu d’ajudar els subjectes obligats d’aquest sector a mitigar els riscos”.
ESTUDI DE RISC INDIVIDUAL
Entre les mancances detectades s’assenyala que els subjectes obligats disposen d’un estudi de risc individual (ERI), tot i que l’estudi, en moltes ocasions, no té en compte totes les dades disponibles i factors i riscos a què es troba exposada l’entitat; o que de manera global per al sector es pot concloure que una part significativa del negoci es capta a través d’agents o mediadors d’assegurances, tot i que el volum no correspon exclusivament a productes del ram de vida.
També s’adverteix que, en molts casos, els subjectes obligats prefereixen encomanar la redacció de l’ERI a un expert extern. Tot i que aquesta pràctica és permesa, l’entitat hauria de participar en l’avaluació del risc de blanqueig de capitals i finançament del terrorisme d’una manera molt més activa, ja que és la que realment posseeix el coneixement del seu negoci i dels seus clients, indiquen.
La Uifand recorda que l’ERI és un document viu que ha de ser actualitzat amb certa periodicitat per poder reflectir de la manera més fidedigna possible la realitat del negoci i els riscos a què es troba exposada la companyia, per tal de poder desenvolupar les corresponents mesures de mitigació. I indica que, tot i que les relacions de negoci del ram de vida amb clients persones jurídiques no són nombroses, de vegades els subjectes obligats obvien les mesures més bàsiques per identificar-los, basant‐se en declaracions o utilitzant documentació caducada. També adverteix que en alguns casos s’ha comprovat que els subjectes obligats disposen d’un coneixement limitat dels seus clients o bé que aquest coneixement no es troba degudament documentat.
L’organisme assenyala que, en ocasions, els subjectes obligats apliquen les mateixes mesures de deguda diligència a tota la cartera de clients obviant d’aquesta manera un enfocament basat en el risc. I que en la majoria dels casos les companyies apliquen les mateixes mesures de seguiment de la relació de negoci sense tenir en compte característiques rellevants com podria ser el país de residència efectiva dels clients, entre altres.
La Uifand, d’altra banda, explica que tot i que les companyies d’assegurances del ram de vida coneixen l’existència de la llista de persones i entitats designades pel Consell de Seguretat de les Nacions Unides pels seus vincles amb el terrorisme o el seu finançament, no se’n fa un ús homogeni entre les companyies d’assegurances no bancàries. I afegeix que, en general, els subjectes obligats no classifiquen els seus clients en funció del risc de blanqueig de capitals i finançament del terrorisme que potencialment poden presentar. Habitualment, basant‐se en el risc del producte, s’acostuma a considerar tota la cartera de clients com de “risc baix”, independentment de les seves característiques i/o particularitats, aplicant‐los el mateix tipus de mesures, recorda.
