El màxim responsable es va mostrar contrari, en canvi, per resoldre la problemàtica de l’habitatge, a introduir d’entrada limitacions a la inversió estrangera perquè hi hagi menys pressió al sector immobiliari i, d’aquesta manera, no s’incrementin els preus com ha passat fins ara. I és que, segons va dir, cal “elevar la mirada amb una visió global”, tenint en compte els efectes positius que també té la inversió estrangera, tot i que va admetre que caldrà “revisar-ne el mecanisme”. “Abans de dir no a la inversió estrangera o limitar-la excessivament cal una reflexió i tenir clar quines poden ser les conseqüències”, va alertar amb relació a aquest punt.
Durant la seva compareixença, que es desprèn del Reglament de participació ciutadana aprovat el novembre passat i va ser emesa per ATV, Espot es va referir a l’esforç de l’executiu per incrementar el salari mínim, que segons va destacar ha crescut un 22,5%, davant del 10,9% que ho han fet els lloguers, situant-se avui dia en 1.286 euros. A més, va esmentar la pròrroga dels lloguers, que s’aplicarà un any, com una de les mesures estrella que s’han posar en marxa, així com l’augment de les facilitats per a les famílies per accedir als ajuts al lloguer. “El Govern és conscient de les dificultats que té la ciutadania per tenir accés a un habitatge”, va assenyalar Espot, tot i que també va deixar clar que el 70% dels llogaters estan protegits amb les accions que s’han pres. D’altra banda, va ressaltar que s’han posat al mercat de lloguer 770 pisos amb les polítiques d’estímul que ha aplicat l’executiu, entre les quals, per exemple, l’impost sobre els pisos buits o la rebaixa de la cessió al 0% per a les noves construccions.
Espot va recordar que s’han detectat uns 6.200 pisos buits a tot el país i que gràcies a una llei recentment aprovada l’Institut Nacional de l’Habitatge podrà investigar quina és la seva situació i intentar que es posin al mercat de lloguer. Això sí, el cap de Govern no té previst impulsar un registre de la propietat, una mesura demanada insistentment per l’oposició, però que segons va opinar no tindrà cap incidència al mercat immobiliari i, per tant, no afavoriria per si mateixa que hi hagi més pisos de lloguer. Malgrat tot, el Govern disposarà cada vegada de més informació en aquest àmbit gràcies a la digitalització de la informació sobre els contractes d’arrendament i el registre de les cèdules d’habitabilitat. El cap de Govern va anunciar també que s’estudiarà la implantació d’un sistema per ajudar a la compra de primeres residències, com l’existent a altres països, però no va especificar més, un programa que podria veure la llum “abans de finalitzar la legislatura”. Es tractaria d’una iniciativa enfocada sobretot als “joves que aspiren a emancipar-se i tenen dificultats per donar els diners que els bancs demanen per a l’entrada”. De fet, les ajudes que avui en dia ja es donen als joves per accedir al seu primer habitatge han arribat ja a un total de 136. “Potser no hem estat prou àgils i algunes de les mesures que hem pres només es veuran a llarg termini”, va admetre Espot, que tot i això va voler deixar clar que “des del conjunt del Govern s’ha donat prioritat al tema de l’habitatge”, la principal preocupació avui dia del ciutadà.
