El Depakine Crono és un medicaments per a epilèptics. No hi ha ni genèric ni res amb el principi actiu de Valproat, un àcid gras amb capacitats anticonvulsives, no relacionat químicament amb altres anticonvulsius. L’Atacand 8 està indicat en el tractament de la hipertensió i té alternatives. Els farmacèutics estan fent front a aquesta situació de desabastiment que s’ha agreujat els darrers mesos i que va variant. Aquest dimarts, per exemple, era difícil trobar Depakine Crono i l’Atacand 8, i sovint calia anar a tres o més farmàcies. Andorra s’abasteix de medicaments procedents de França i d’Espanya. En el cas de França, el govern va decidir aplicar mesures de bloqueig d’una part dels medicaments davant el risc de desabastiment intern. Per tant, una sèrie de fàrmacs no s’envien a Andorra perquè els estocs estan controlats. Un medicament que no es troba en una farmacia d’aquí es pot trobar a l’altre costat de la frontera. Pel que fa a Espanya, el problema és que les empreses farmacèutiques prefereixen exportar els medicaments a altres països. En aquest sentit, Andorra està inclosa com a Espanya en la distribució. Els medicaments són el quart producte més exportat d’Espanya. L’any 2021 se’n van exportar per valor de 17 milions d’euros amb un augment del 41% en relació al 2020. Entre els mesos de gener i setembre de l’any passat la xifra ja arribava als 10 milions d’euros. L’Agència Espanyola de Medicaments elaborat una llista de fàrmacs que costa molt trobar a les farmàcies. El desabastiment de fàrmacs ha passat sempre, però els farmacèutics alerten que en els últims mesos s’ha accentuat. Recentment va ser el cas de l’Amoxicilina pediàtrica en les dosis de 250mg/5ml o de 500mg/5ml. Van variant els tipus de medicament que falten, però és un problema que va a més, asseguren des de diverses farmàcies. Hi ha hagut retards o manques puntuals de subministrament de l’Apiretal, l’Eferalgan, el Rivrotil, l’Orfidal i el Primperan així com antibiòtics, antipirètics, paracetamol, ansiolítics, antiepilèptics, inhaladors d’asma, i cortisona. En el cas concret de l’amoxicil·lina, els laboratoris han experimentat retards en la posada en marxa de nous lots, cosa que ha originat l’actual problema de subministrament. Aquests retards s’han anat solucionant i s’està accelerant la producció, però aquests esforços encara resulten insuficients per fer front a la gran demanda pendent. La previsió és que la situació es normalitzi el proper mes de març. Els farmacèutics temen que aquest desabastiment es pugui convertir en crònic. Entre els possibles motius hi hauria l’augment de malalties respiratòries, sobretot entre els infants, la falta de subministrament de matèries primeres i d’envasos, la concentració de la producció de fàrmacs en grans plantes, i la política de preus. En aquest sentit, organitzacions de consumidors d’Espanya i França, han denunciat l’abús que estan fent algunes farmacèutiques amb la situació. Ja que, en cas ser l’únic productor d’un medicament, apugen els preus. Reclamen que investigui i multi les companyies que abusen de les seves posicions dominants al mercat violant les normes de dret de la competència vigents.
