L’Altaveu va poder comprovar l’existència de tal contenidor i com n’estava de ple de pa. Del dia, no pas sec. I ni que fos el cas, segurament tampoc no justificava llançar tal producte alimentari a la brossa. No és la primera vegada que passa. Però la situació, explicaven els veïns que van denunciar el fet a aquest mitjà, era indignant. Llançar menjar, en qualsevol escenari, és reprovable. Fer-ho en un context de crisi econòmica més o menys palpable i de dificultat evident per a moltes famílies “hauria de ser castigat”. El pa al contenidor. De fet, els veïns que van topar amb el contenidor ple de pa -“ho hem vist perquè hi havia la tapa oberta, altrament no l’hauríem pas obert”, matisaven- es demanaven si l’administració no pensa fer d’una vegada plenament efectiva la Llei d’economia circular i posar en marxa tots els mecanismes possibles en relació, per exemple, al malbaratament alimentari. Com seria el del pa un cas portat gairebé a l’extrem. Una altra reflexió dels ciutadans que van topar amb el contenidor del pa va ser la de pensar quants quilos d’aliments es podrien reaprofitar tenint en compte, deien els veïns, que pel cap baix només al centre del país hi deu haver una quinzena de superfícies comercials d’una certa entitat. “L’administració hauria de fomentar una coordinació adient per tal de canalitzar i treure rèdit a aquells productes dels quals aquestes empreses s’acaben desprenent a la lleugera. Si un establiment mitjà llança desenes de barres i rodons de pa, què pot arribar a fer un altre establiment més gran?”
