“És una gran oportunitat estar amb els millors del món”

Què creu que va passar-li? Nervis, pressió, de tot una mica?

Els nervis hi eren i la pressió també, crec que va ser una mica de tot i potser hauria hagut d’anar més segur amb el que sé fer.

Més enllà de la caiguda, era la seva primera experiència al Freeride World Tour. Quina valoració en fa?
N’estic supercontent. És veritat que m’hauria agradat poder donar una mica més de xou i, si havia de caure, fer-ho més avall, però és una gran oportunitat poder estar amb els millors del món.

Comentava a la presentació que era un somni per a vostè. Imagino que amb ganes de repetir-ho l’any vinent.

Sí, i tant, m’encantaria poder tornar-hi i m’agradaria poder acabar la baixada.

Quines competicions té previstes fins que s’acabi la tempo­rada?
De moment tinc confirmada la JAM Extreme aquí, a Andorra, i estem mirant de poder-ne fer alguna del Freeride World Qualifier a França o en algun altre lloc, però ho hem d’acabar de mirar per poder-ho quadrar tot bé pel que fa a logística.

A més de ‘rider’, és un dels monitors de l’Ordino Arcalís Freeride Academy.

És una feina perfecta per a mi, la veritat. M’encanta ensenyar, i poder-los fer una mica de mestre i transmetre el que m’agrada és molt maco. Tant de bo quan jo vaig començar hi hagués hagut l’acadèmia.

Fa unes setmanes dos dels joves van participar al Mundial júnior.
És una satisfacció, es veu un gran progrés, hi ha nois que són molt bons i em sento orgullós de veure com milloren.

Suposo que tenir una prova com el Freeride World Tour deu anys al país ajuda a desenvolupar aquest esport.
I tant, és un esport molt nou, però ha crescut molt des que ve el Tour. I potser l’acadèmia ha trigat una mica a arribar tenint-lo des de fa tants anys, però és una gran notícia.

Es passa por en aquest esport?
Potser en algun moment, però al final gaudeixes i és el que t’agrada fer.

S’està treballant perquè el ‘freeride’ sigui olímpic. S’hi veu?
Seria maco que fos olímpic, però no he pensat en això. Ja es veurà com evoluciona.