Un creixent desassossec retrata l’actual FC Andorra arribat l’equador del campionat. Com si de la cançó de l’enfadós es tractés, l’equip tricolor va tornar quedar-se a la riba i va rebre un cop terminal, en aquest cas del Reial Saragossa, quan el partit agonitzava. El gol de Bebé al minut 93 transporta el grup de Sarabia al divan i la seva elaboració va radiografiar a la perfecció aquesta falta d’encanteri que sembla abraçar l’Andorra des de l’inici del 2023. En una ocasió per llepar-se els dits i quan carregava la cama des de fora, Iván Gil va relliscar i va obrir la porta perquè Francho Serrano sortís amb la pilota com un coet, s’associés amb Giuliano i el fill de Simeone cités Bebé amb Marc Vidal. 0 a 1 a la darrera alenada per signar la caiguda lliure tricolor i quan el Saragossa portava mitja tarda signant el puntet amb sang i fetge. No va merèixer un càstig tan sever l’Andorra però bo seria exposar que a l’equip li falta inspiració i certa brillantor que l’ha fet enlluernar la Segona Divisió. L’equip de Sarabia va tardar molt a desxifrar el partit i quan es va veure una versió amb més ullal, sobretot la darrera mitja hora, es va estavellar contra Cristian Álvarez i un mur de formigó aragonès. A l’escalf dels seus 300 engrescats seguidors, ubicats al sector del riu Valira, el Reial Saragossa va sortir com un tro amb dues accions de Giuliano –un futbolista dels cancheros de bona arrel– i de Francho Serrano, interessantíssim futbolista, que va fer embrutar els guants a Marc Vidal en el temps inicial de peritatge. La sortida de l’equip aragonès no va trair les intencions d’Escribá. Atrevit, tot i tenir cura de l’esquena i precintar-se amb ordre quan l’Andorra tenia la pilota, les explosives contres, amb Mollejo de paparra –la mitja hora que va competir i el talent de Giuliano, que va estavellar un xut al pal al minut 13– van provocar més d’un maldecap al grup de Sarabia. Ofegat i vigilat Aguado, el dictat tricolor el destapava la sortida de Mika Mármol i el pastava Sergio Molina, amb el periscopi entre línies. No era gens fàcil i el Saragossa va endevinar que mantenint l’ordre i posant grillons als extrems –Almpanis i Bundu van estar als llimbs– en tindria prou. Només avançada la tornada dels vestidors l’Andorra es va acabar de descamisar. Amb Altimira, Valera, Bakis, Jacobo i Iván Gil en escena, l’equip tricolor va amenaçar el perímetre aragonès amb més convicció. Tots cinc, curiosament, la van tenir. Alguns amb més flaire de gol que d’altres però tot i que el vesper es va sacsejar i la pissarra semblava renovada, l’Andorra no va exhibir l’habitual segell i va acabar, un cop més, frustrat i amb la llengua a fora. Reflexió obligada amb només cinc punts apilats dels darrers 27 en joc.
