Els andorrans han estat superiors a l’Albacete a partir del segon quart. Però sense fer escarafalls. Perquè tot i que els manxecs tenien una rotació molt limitada, mai no han abaixat els braços. I fins i tot quan a la recta final semblava que els de Natxo Lezkano podrien acabar guanyant per un marge injust vist el que s’havia vist damunt el parquet -no tot és tenir jugadors de catxet disponibles, també la brega hi té molt a dir-, encara han fet un fet un esforç per remuntar. Per marxar ben dignament del Principat. El primer bàsquet del MoraBanc ha arribat molt ràpid. Però també els primers errors no forçats. I això l’Albacete ho ha aprofitat. Els errors i el fet que els de Lezkano estiguessin excessivament estàtics. Blat o Raitanen, amb els encerts i major grapa que els locals, feien passar els manxecs al davant (2-7). Només l’energia de Rafa Luz servia als locals per contrarestar la superior intensitat d’un Albacete que ha anat manant gairebé centre en el marcador. Cert que un petit parcial de 9 a 3 que ha coincidit amb la grapa de Luz i els primers canvis que ha fet l’Andorra han fet passar per davant els tricolors (15-13). Però el MoraBanc no jugava còmode. Gens. I per acabar-ho d’adobar, només saltar al parquet, Marin Maric s’ha carregat amb dues faltes molt ràpides. Resultat de tot plegat: el partit que més convenia als visitants i l’Albacete per davant al terme del primer quart. Johnny Dee ha estat un vendaval des de més enllà de 6,75. | BCA És clar que quedava molt per jugar i la rotació local era molt superior, quant a efectius i qualitat dels mateixos. Però la fam també juga, en l’esport. Un llançament a mitja distància, còmode, d’Andric, i una antiesportiva sobre Speight ha permès el ‘combo’ andorrà tornar a posar amb avantatge el MoraBanc. Però era allò d’un punt a sobre, un punt a sota. Sense que ningú imposés el seu domini i, sobretot, sense que l’Andorra tingués l’encert de cara. Era el moment dels encerts aïllats. Individuals. Però han somrigut més al MoraBanc que a l’Albacete. Un triple de Gerard Blat (24-26) ha estat seguit per sengles dianes des de més enllà de 6,75 de Dee -en dues ocasions- i Andric. Tot i que pel mig Ruiz també ha anotat pel manxecs, els encerts des de la llarga distància han obligat el tècnic visitant a aturar el partit (33-28) a poc més de quatre minuts per al descans. Juan Rubio anota un bàsquet amb autoritat. | BCA Acabat el temps mort, els tricolors han aconseguit recuperar la bimba en defensa i en atac Dee continuava amb el canell calent. Sense fer res de l’altre món, només agafant el control del partit i anotant de tant, els de Lezkano han començat a obrir forat. Fins a marxar al vestidor amb onze punts de marge. El descans ha servit per homenatjar Alfons Drets i Elena Sans pels seus quaranta anys de ‘servei’ al BC Andorra. I també ha servit perquè Andric tornés a pista amb l’encert encara més accentuat. Els primers punts del segon temps han estat del serbi (44-30), però tot plegat no ha servit per desempallegar-se d’un Albacete que ara tenia en Raitanen i Aurrecoechea els seus homes més inspirats (48-40). El matx ha entrat en una fase de control andorrà sense que el joc fos massa vistós. Però ara un triple per aquí, un triple per allí i l’Albacete sense el fons d’armari local s’ha notat. Sense que fos un abús. I amb els àrbitres xiulant (molt) constantment. Amb tot, i sota el comandament de Johnny Dee, els andorrans anaven fent. Nacho Llovet intenta superar un rival sota la cistella rival. La barrera dels deu punts de distància semblava infranquejable per als manxecs. De fet, ara Maric, ara Speight, potser novament Dee, l’Andorra mantenia la diferència al tomb dels dotze, catorze punts en entrar als cinc darrers minuts, quan el petit pistoler americà ha clavat un nou triple, un més (71-56). La cistella de Dee ha semblat obrir definitivament la tapa de la cistella rival. O almenys ho ha semblat. Dos bàsquets de luxe de Dos Anjos i Rubio (75-56) han obligat David Varela, el preparador de l’Albacete a parar el partit. Només tornar del temps mort, Dos Anjos s’ha penjat del cèrcol, però dos triples seguits dels visitants (77-62) han fet que Lezkano crides a files els seus homes. Per precaució. Perquè no s’adormissin. I Andric, amb un tiples amb addicional inclòs i Dos Anjos, de nou penjat a la cistella, han portat la màxima diferència de tot el partit (83-62). L’Albacete, que no ha abaixat els braços mai tot i les seves limitacions, ha tingut temps de maquillar el resultat gràcies sobretot a Raitanen. Victòria sí, imbatibilitat a la ‘Bombonera’, també. Però amb l’advertència pertinent. No s’hi val a relaxar-se.
