Certament, tot és reconduïble encara en un país políticament, electoralment acostumat a anar a darrera hora. Però l’executiva demòcrata d’aquesta tarda, per exemple, ha estat un fòrum on s’ha comprovat una vegada més que Espot parla de vaguetats mentre la resta de companys comença a perdre la paciència. El president demòcrata no ha concretat no només la data electoral sinó que ha obert la porta a què no dissolgui la cambra parlamentària la setmana que ve sinó que ho faci l’altra. Mana l’aprovació de reglaments que queda pendents, tal i com ja ha explicat l’Altaveu. Conxita Marsol durant l’executiva d’aquesta tarda. Espot hauria indicat als altres components de la direcció demòcrata -amb la cònsol major d’Andorra la Vella, Conxita Marsol, entre ells i sense aclarir res tampoc- que no hi ha res tancat, que els mitjans de comunicació no van ben encaminats, que no li agrada la suposada crema de noms que s’està fent i que ell personalment acudirà a cadascun dels comitès parroquials per saber com tenen ‘les coses’. Però la sensació que hi ha al territori és ben diferent. De fet, el sentiment és més generalitzat: el temor que Espot s’ho està manegant tot i vindrà tot donat i tot fet. La manca d’informació, ara mateix, està jugant en contra d’Espot. També el fet que alguns comitès demòcrates no vulguin saber res dels liberals, que pressionen assegurant que aniran per lliure però que tampoc no tenen prou capacitat per fer perillar gran cosa en solitari. GRAN COALICIÓ A ENCAMP El candidat liberal, Josep Maria Cabanes, per exemple, es va reunir dilluns amb un dels caps visibles d’UP-DA, la marca demòcrata d’Encamp, Josep Maria Mas, per explorar les opcions que hi havia que els taronges encampadans fessin marxa enrere en la seva decisió de concórrer sols a les urnes amb Jordi Torres i Maria Martisella. Mas hauria indicat a Cabanes que no hi ha res a fer. Que a Encamp, els demòcrates no compten amb els liberals. [related:articles:1] Així les coses, aquest dimarts a la nit el comitè parroquial liberal d’Encamp va decidir no anar tampoc amb els demòcrates. Era una decisió intranscendent, de fet. Si un no vol, dos no es coalitzen. De fet, alguns liberals haurien fins i tot posat sobre la taula l’opció de temptejar l’aliança socialdemòcrata per tal de mirar si hi hauria alguna opció de donar-li suport. A Encamp és una de les parròquies on es comença a ‘construir’ la visió del ‘tots contra DA’ que, en puresa, asseguren les fonts, és ‘tots contra Espot’ i les seves maneres de fer. Hores d’ara no és gens clar que els liberals puguin realment canviar de bàndol a Encamp respecte de les passades comunals. Però sí que és clar que hi haurà, com a mínim, una coalició electoral a tres bandes: PS, Progressistes-SDP i Agrupament Encampadà tenen pràcticament tancat l’acord per aquestes generals i les properes comunals. I tot apunta que Marta Pujol lideraria la territorial dels primers dels dos comicis esmentats. [related:articles:2] On també hi ha desencantament liberal pel refús demòcrata és a Ordino. I aquesta parròquia pot resultar clau segons com vagin les coses. Mentre ACO-DA dóna per tancada la feina de confecció de llistes amb la designació de Berna Coma i Sandra Codina com a candidates a la territorial i deixant Gemma Riba com a representant a la nacional, la coalició socialdemòcrata explora les poques opcions que té quant a recursos humans. I també avalua quins pactes pot arribar a fer, si escau, més enllà de la suma PS-SDP. Hores d’ara, l’única parròquia on hi ha possibilitats d’aliança, i tampoc no és clar, és a Andorra la Vella. Però els liberals també forcen en el sentit de mantenir que no volen ser la torna demòcrata només on els convingui als taronges. Perquè a Escaldes tampoc no compten. Però hi ha demòcrates escaldencs tampoc no veuen bé coalitzar-se amb Marc Magallon, ara a Acció. El sector ‘marinista’, de Trini Marín, eventual candidata, no vol perdre del tot el suport de Toni Martí, i sap que qualsevol aliança que no agradi el ‘Dotet’ pot fer que l’excap de Govern acabi fent suport a qualsevol altra opció. 26 DE MARÇ O 2 D’ABRIL Tot plegat porta pensar que hi ha molt bacallà per tallar. Encara que de forma soterrània se n’ha tallat molt. De fet, davant l’executiva demòcrata, Espot, s’ha dit ja, no ha aclarit ni la data electoral. I ho ha deixat tot obert entre dos escenaris plausibles: el 26 de març o el 2 d’abril. És clar que la segona de les dates citades, ja ho va avançar l’Altaveu, quadra més ara mateix. I més des del moment que el cap de Govern, en tant que cap de Govern en aquest cas sí, ha explicat que no té clar si dissoldre la setmana vinent o si fer-ho l’altra. [related:articles:3] Hi ha uns quants reglaments que l’executiu vol aprovar, no se sap si perquè són compromisos electorals, són compromisos amb algú o per fer bona la dita aquella de ‘tot lligat i ben lligat’ per si mai fos el cas que la propera cita electoral ‘expulsés’ els demòcrates de l’edifici administratiu. En tot cas, si Espot decideix no dissoldre fins al dia 13 o 14 de febrer, és clar que els comicis s’haurien de convocar sí o sí per al 2 d’abril. Les candidatures haurien d’estar llestes al tomb del 22 o 23 de febrer. Queden vint dies de travesses, vaja.
