De fet, no es pot negar que aquest temor és evident. Els qui han parlat amb Altaveu -després de llargues gestions- ho fan exigint en tot moment l’anonimat. No amaguen que hi ha la sensació que si se sap que xerren poden haver-hi represàlies. De fet, fins i tot expliquen que un antic company, que també va haver de ser operat, en el seu cas per peritonitis, se’l va acomiadar i retornar al seu país abans que pogués explicar res. “El dia abans de marxar, ens va dir que per problemes de competència amb altres empreses només ens pagaria 1.300. I ja no teníem opció a dir que no perquè havíem deixat les feines que teníem al Perú”, expliquen I, pel que sí que han pogut relatar, la seva situació és complicada. Van començar a ser setze persones; ara en queden tretze. Malgrat que se’ls va prometre que estarien a Andorra, des del novembre es troben a un hotel de la Seu d’Urgell. Se’ls puja i baixa cada dia en furgonetes, sortint ben d’hora al matí i arribant ben avançat ja el vespre. Fan una jornada de 48 hores setmanals, quan a Andorra hauria de ser de 40, dividides de dilluns a dissabte, dia en què treballen només al matí. Abans de marxar del seu país, se’ls va convèncer prometent-los el que hauria de ser un contracte a raó de 1.800 euros mensuals. En canvi, “el dia abans de marxar, ens va dir que per problemes de competència amb altres empreses només ens pagaria 1.300. I ja no teníem opció a dir que no perquè havíem deixat les feines que teníem al Perú”. No va ser, però, l’únic incompliment. El dinar el tenen garantit només els dies de feina. Quan no treballen, s’han de buscar la vida. A banda, denuncien que se’ls va cobrar 180 euros per fer-los la targeta de crèdit del compte on els ingressen la nòmina. Un altre detall que no els convenç és el fet que només tenen contactada una assegurança que cobreix possibles accidents laborals -via Andbank-. En canvi, no hi ha cap cobertura en cas de malaltia o si els passa alguna cosa fora de l’horari laboral. De fet, en certa forma, és el que va passar amb els seus companys que van patir apendicitis. “Van aprofitar les festes per retornar-los al seu país, pensem que perquè no expliquessin res del que estava passant”, recorden. [related:articles:1] Tampoc estant contents amb el menjar que els donen. “Tots els dies arròs amb pollastre, o amb hamburguesa. Mai peix”, expliquen. I, sobretot, “amb molts conservants, als quals no estem acostumats”. Gairebé mai “fresc” i “molts dilluns, preparat divendres”, fet que fa “a vegades no arribi en bones condicions”. Els hi proporciona l’hotel i quan demanen “ens diuen que l’empresa no li paga més que per a això”. “Ens diu que no millorarà res; que si volem denunciar, denunciem; que si volem marxar, marxem. Que ja vindrà altra gent”, comenten. Una altra queixa fa referència al salari que, finalment, estan percebent. Ja no només no s’arriba al que s’havia promès abans de sortir del Perú. Ni tan sols als 1.300 euros -cal recordar, per 48 hores setmanals- que es van acabar trobant just abans de viatjar. “Cada mes ens descompta diners al·legant que algun dia no s’ha treballat tot el temps establert”, denuncien els treballadors consultats. Per exemple, els va passar amb els dissabtes de Nadal, dies en els quals no van anar a cap de les obres on fan tasques. També asseguren passar-ho malament en els desplaçaments entre la Seu i Andorra. Afirmen que el conductor de la furgoneta no té el carnet homologat a Espanya. “Això també ens fa sentir por. Què passa si tenim un accident”, es demanen. Totes aquestes queixes, expliquen, s’han fet arribar a l’empresa peruana que els va contractar, Casyre. La resposta dista molt de ser satisfactòria. Al contrari, encara preocupa més. “Ens diu que no millorarà res; que si volem denunciar, denunciem; que si volem marxar, marxem. Que ja vindrà altra gent”, comenten. Això, apunten, en molts casos no és possible perquè “necessitem el treball i molts volen quedar-se a Andorra però tenen por que se’ls catalogui com a persones problemàtiques”. “Ens ha posat la por al cos”, afirmen. I recorden que “ell té advocats i, nosaltres, com estem fora del país, no sabem on recórrer”. Per això, se senten “indefensos” i tenen clar que “si arribo a saber tot això, no hauria vingut”. De fet, tenen clar que “ens han enganyat” i afirmen que “ell s’està omplint les butxaques amb el nostre esforç i no està complint el que ens va dir”. El titllen “d’egoista”, ja que “podria perfectament millorar les condicions i no ho fa”.
