A priori, hi hauria la voluntat política d’avançar en el sentit de poder tirar endavant el museu. De fet, una opció seria construir-lo en l’espai on s’havia pensat per ubicar-hi el recinte multifuncional, just davant de l’edifici administratiu de Govern, on hi havia la plaça de braus. Casabella i Tarrés han preferit no referir-se ni a emplaçaments ni a dates, però sí que han destacat la importància que tindria el museu nacional, “ja no pel turista sinó pels que vivim al país”, ha remarcat Tarrés, que considera l’equipament un element de “cohesió social en un país amb unes característiques com Andorra”. Casabella ha indicat que el museu nacional permetria “reflexionar i posicionar la xarxa de museus, reflexionar per refer-la, ja que en algun moment ha crescut de forma desordenada”. La cap d’àrea de museus governamental ha deixat clar que “s’ha de reflexionar de manera interdisciplinari perquè respongui a diverses necessitats”. Els dos tècnics també han remarcat com important el fet que ja s’hagi fet un relat històric que en certa manera “se li ha donat forma” al museu a partir d’un “esquelet” perquè, d’altra banda, s’ha demanat Eduard Tarrés, “de què ens servirà una caixa buida”.
