L’home, que té antecedents penals, ha negat els fets en tot moment i la seva defensa va recórrer la sentència del Tribunal de Corts al·legant que s’ha violat el principi de presumpció d’innocència i que el text “no conté una narració precisa dels fets”, perquè no s’han considerat “certes circumstàncies (…) que qüestionen la participació” del condemnat en els fets delictius.
Tanmateix, tant Corts com el Superior consideren degudament acreditat que una tarda de febrer del 2018, en el marc del règim de visita fixat, l’home es va dirigir a casa l’exparella per portar-li la filla. La mare l’esperava dins un cotxe acompanyada d’una amiga i, un cop la menor ja havia entrat al vehicle, l’home va envestir-lo dues vegades amb la seva furgoneta. En aquell moment, l’exparella va trucar als agents de policia, que van acreditar els danys del vehicle i van comprovar el rastre a la neu d’unes rodes que coincidien amb els impactes al cotxe i l’alçada de la furgoneta de l’acusat. A més, expressa que van trobar la furgoneta de l’home aparcada en una zona pròxima al lloc dels fets, amb el motor encara calent i amb alguns desperfectes compatibles per l’alçada i lloc amb els danys. Després dels fets, la menor va ser atesa a urgències per un atac d’ansietat i “va manifestar a la psicòloga que el seu pare, respecte al qual no va expressar tenir sentiments negatius, li va donar un cop amb la seva furgoneta al cotxe”.
Ara bé, el Superior admet en la sentència a què ha tingut accés el Diari que “és cert que les empremtes del neumàtic no es van vincular al vehicle del processat” perquè no es va fer l’estudi pertinent i que “els agents no van presenciar els fets, però van apreciar indicis de la seva comissió”. A més, posa en relleu que “l’existència de males relacions podria ser la causa de la seva conducta” i que la negativa a admetre els fets “no demostra la seva innocència”. Així, declara que “la conclusió sobre l’autoria dels fets per part del processat resulta la conseqüència lògica i raonable del resultat de les proves exposades i cap de les al·legacions de la part recurrent evidencia que els fets declarats provats no van succeir”. És probable que la defensa recorri la decisió davant l’última instància, el Tribunal Constitucional, en considerar que s’ha vulnerat la presumpció d’innocència.
