El fet de tenir una feina i, sobretot, tenir una família que el recolza en la seva reinserció en la societat ha estat clau per al TSJ en el moment de prendre una decisió. Durant el període de suspensió de l’execució d’una pena, va delinquir en fins a tres ocasions. Al 2020, per proporcionar substàncies estupefaents en grau de temptativa. També al 2021, per maltractament en l’àmbit domèstic i una contravenció penal de lesions doloroses. De nou, al 2022, també per maltractament en l’àmbit domèstic. Per tots els delictes va ser condemnat i, per tant, va incomplir la condició de no tornar a delinquir per tal que la pena no s’executés totalment. Finalment, durant el mes de novembre de 2022 va ser condemnat mitjançant Ordenança Penal per un delicte major de furt amb força. La pena era de nou mesos de presó condicional i a seguir un tractament a la Unitat de Conductes Addictives (UCA), durant quatre anys. De fet, el jove, de tot just 21 anys, té una addicció a les drogues, així com trastorns conductuals agreujats per aquestes situacions de consum. En un primer moment, el Ministeri Fiscal es va oposar al recurs per revocar la resolució de passar de presó condicional, a ferma. Es valorava que el fet d’estar al centre penitenciària l’allunyaria d’aquestes situacions. Malgrat això, el TSJ ha tingut en compte les circumstàncies personals. Sobretot, el fet d’haver complert tres condemnes al centre penitenciari i del fet que, després de sortir de la darrera, estigui treballant. El fet d’oferir-li un règim de semillibertat es considera que pot donar continuïtat al seu procés de reinserció social, per tal de mantenir la seva feina, així com els tractaments necessaris a les seves patologies. Per tant, no únicament haurà d’anar sols a dormir, sinó que la pena baixa de nou, fins als sis mesos.