El text, doncs, està ja enllestit per a la seva votació. Se sotmetrà al ple, però, amb una considerable tisorada en comparació a la llei original. Tal com va explicar Altaveu, tant els grups de la majoria com els socialdemòcrates havien presentat esmenes per eliminar tots els articles del text, més concretament el títol 1, que regulava el que a Andorra es volia conèixer com “treballador per compte propi econòmicament dependent”. S’establia que seria aquell autònom la majoria dels ingressos, almenys el 80%, del qual depenien d’un únic client. La llei incorporava tota una sèrie de normativa per aquest col·lectiu, com ara com havia de ser el contracte o la jornada laboral. També s’indicava com s’havia de vehicular la finalització de la relació. El problema, però, és que aquesta figura s’assemblava molt, per no dir que directament ho era, al que als països de l’entorn es coneixen com a ‘falsos autònoms’. Treballadors que gairebé exclusivament presten servei a una sola empresa -Glovo seria un dels casos paradigmàtics- però que, en comptes de fer-ho com a assalariats, s’han de donar d’alta com a treballador per compte propi, assumint les càrregues socials que normalment hauria d’abonar la companyia que els contracta. A bona part dels Estats europeus es vol erradicar aquesta fórmula, com van posar en relleu durant a la seva visita al Principat els membres del grup d’experts del Consell d’Europa en la lluita contra el tràfic d’éssers humans (GRETA). [related:articles:1] Justament, aquest avís va ser el motiu pel qual els grups de la majoria van acabar presentant les esmenes de supressió del títol 1. Se sumaven així a la postura que ja havia expressat també el PS. Per tant, a la comissió no hi ha hagut discussió. Tota aquesta regulació queda eliminada. Això sí, s’afegeix, via disposició final, l’encàrrec a Govern perquè “dugui a terme una anàlisis específica de la figura del treballador per compte propi econòmicament dependent, per dotar-la d’una regulació pròpia, que permeti diferenciar clarament aquesta figura de la de les persones assalariades i garantir la seva protecció jurídica, tenint en compte els criteris jurisprudencials recentment establerts als països del nostre entorn, així com els diversos models adoptats pel dret comparat”. Altres canvis introduïts persegueixen adaptar la regulació dels autònoms en l’àmbit cultural a les disposicions de la recentment aprovada Llei de l’estatut de l’artista. Així, s’estableix que percebre remuneracions provinents de drets d’autor per obres culturals no ha d’impedir poder accedir a una pensió de jubilació anticipada. Un altre títol que també s’ha suprimit és el V. Aquest, establia la creació del “departament de Treball per Compte Propi”. El motiu? Que suposaria una certa invasió de competències, ja que, com admetien els mateixos grups de la majoria “la potestat d’organització de l’administració general correspon al Govern”. Per tant, en tot cas, serà l’executiu qui, reglamentàriament, qui hauria de crear aquesta secció dins del seu organigrama. Finalment, també s’ha modificat l’entrada en vigor del text. S’entén que hi ha punts que requeriran més temps perquè, especialment la CASS, adapti els seus sistemes. Per això, es dona un termini de nou mesos des de la seva publicació al BOPA. Amb algunes excepcions: totes aquelles disposicions relatives a l’IRPF i a la taxa sobre el Registre de Titulars d’Activitats Econòmiques “seran aplicables als períodes impositius que s’iniciïn a partir de la data d’entrada en vigor d’aquesta llei”.
