Jaume Jordi: Estic content d’haver-hi arribat per mèrits propis, la línia va ser una mica desastre, però és una experiència per aprendre.
Daniel Bienert: És una gran experiència i, encara que el resultat no fos el millor, servirà per millorar en el futur.
Més enllà del resultat, suposo que ha estat una bona experiència.
J. J.: I tant! Al final, poca gent pot arribar-hi, i haver-ho fet gràcies a l’Ordino Arcalís Freeride Academy ha estat espectacular.
D. B.: És una experiència inoblidable ser una setmana aquí amb els millors del món.
Hi ha encara marge de millora.
J. J.: Sí, necessitem més experiència, però amb les poques curses que hem fet, ja hem pogut demostrar.
D. B.: Només hem fet tres o quatre competicions, però aquesta segur que és un punt d’inflexió.
Quines proves tenen ara?
J. J.: Aquest cap de setmana el Freeride Junior Tour de Baqueira, i després a Arcalís.
D. B.: Jo intentaré ser a la prova d’Arcalís, i després, l’objectiu és fer curses del Qualifier.
L’objectiu és arribar al Freeride World Tour?
J. J.: Sí, tant de bo! Seria espectacular aconseguir-ho.
D. B.: Sí, al final és el gran objectiu i seria un somni.
D’aquí a res arriba al país.
J. J.: Tenir aquesta competició fa créixer l’esport que ens agrada al país, i ens ajuda per veure-ho des de primera línia.
D. B.: És molt important per al país i l’esport que representem. Ajuda a veure com es preparen i l’ambient.
Com van entrar a l’Ordino Arcalís Freeride Academy?
J. J.: Jo feia alpí, vaig tenir un trencament de lligaments, i vaig conèixer el Marc Gálvez, que era monitor de bici i m’ho va dir.
D. B.: Jo també feia alpí, i va arribar un moment en què ja no em divertia tant, i vaig provar el freeride, i em va agradar.
Què significa tenir l’acadèmia?
J. J.: És una gran oportunitat, perquè podem unir tota la comunitat del país.
D. B.: És important, perquè els monitors tenen experiència, i poden ajudar-nos.
No passen por a les baixades?
J. J.: Si tens por, el més probable és que la baixada no surti bé. Al final fas el que has practicat, i no fem res que arrisqui la nostra vida.
D. B.: Sempre hi ha perill, perquè és un esport de risc, però quan t’entrenes veus la muntanya com una amiga i saps com ser-hi i en gaudeixes.
