Aquelles composicions del 2017 al 2019 integren el primer àlbum que va publicar. Amb una aplicació i tutorials va aprendre a tocar el piano, “que va començar sent com a acompanyament i després és la part central”, ressalta Marc Pérez. Li costa definir l’estil del treball perquè sobretot escolta rock dels 80 i 90, “però les meves cançons no són de rock, sinó més pop, indie, cantautor”, amb referents com Queen, Sopa de Cabra o Jacob Collier. Per fer l’àlbum va necessitar “una targeta de so, el piano i un micròfon del meu avi”, i el va pujar a YouTube i a Spotify, “però no en vaig fer gaire difusió perquè no vaig considerar que fos gaire rellevant”, apunta el jove. El 2020 va treure el segon àlbum, que no suma gaires escoltes “perquè m’he quedat en un perfil baix. No és la meva ambició perquè la carrera exigeix molt esforç i la música treu molt temps”. Va decidir fer una pausa per centrar-se en els estudis de Ciències Ambientals que cursa a Barcelona i només ha fet un parell de cançons aquest any, “i quan acabi em tornaré a posar”.
Fa quart curs i té vocació per ser professor de biologia. Un futur professional on la música sorgeix “com una passió i un hobby i si tingués l’oportunitat d’anar a més m’ho plantejaria, però és molt difícil, soc realista en les expectatives i és més per realització personal que com a dedicació”, assevera Marc Pérez.
Confia que quan acabi la carrera i el màster que ha previst “se m’obrin moltes vies” i planeja quedar-se uns anys a Barcelona, en els quals voldria fer algun taller de música per ampliar coneixements en piano i suplir la falta de música dels últims anys. Un període durant el qual “he fet teatre i també faig pintura i escric, perquè m’interessa tot el vessant artístic per expressar els meus sentiments en diferents àmbits”, recalca l’ordinenc.
