Aquesta nova figura implica que la superfície serà de gestió pública, que no s’hi podrà construir i que la corporació es farà càrrec de manteniment, neteja i enllumenat. Els privats matindran el subsol per construir aparcament, per exemple. La minoria va justificar l’abstenció pels dubtes que li genera el fet que les cessions s’agrupin i en un punt concret de la zona, a tocar del Prat del Roure. El conseller demòcrata Miquel Aleix va indicar que requerirà l’acord de tots els privats i desenvolupar-lo al mateix temps malgrat va insistir que “estem totalment a favor de guanyar espai públic per a la ciutadania en una zona cèntrica de la parròquia”.
La cònsol major va defensar tot el treball previ que s’ha fet amb els propietaris i el fet que la modificació busca que guanyi tothom. “Crec que la gran majoria de propietaris s’han de sentir còmodes”, va defenar Gili. L’exposició pública dels canvis al POUP s’ha saldat amb quatre al·legacions, alguna de les quals posa en dubte que aquest canvi sigui legal argumentant que s’hauria d’haver fet quan toqui fer la revisió del pla, que és cada sis anys. Gili va recordar que els privats tindran l’opció del recurs judicial si és que la modificació tira endavant.
DIFERENTS VISIONS
La cònsol major va insistir que malgrat pot entendre el plantejament de l’anterior corporació per tirar endavant la modificació urbanística del Clot d’Emprivat, que era guanyar espai públic permetent construccions de fins a 20 plantes, el resultat final distorsiona el paisatge i la teoria perquè el resultat podia acabar sent simplement tenir voreres més àmples. La minoria va recordar que sense la modificació aprovada el 2018 el Clot d’Emprivat es podia construir en la seva totalitat i amb edificacions de sis plantes. El conseller Jordi Vilanova ho va exemplificar amb el fet que s’hauria convertit amb quelcom “similar a Prada Ramon d’Andorra la Vella”.
El canvi urbanístic ha paralitzat l’atorgament de noves llicències de torres i la cònsol major va indicar que en tenen diverses en espera.
