Durant la seva compareixença, Gallardo ha defensat la forma de fer de Govern en tot el procés, especialment justificant el fet que l’adjudicació es decidís al novembre però, en canvi, no es fes públic fins al passat dilluns. Més de dos mesos després. Malgrat això, ha afirmat que “hem actuat amb legalitat, fent els passos correctes i amb transparència”. “No es pot parlar de desviació pressupostària perquè comparem projectes diferents. No pot costar el mateix si amplies la pista, si fas una terminal el doble de gran o un restaurant i no una cafeteria petita o si has de traslladar la ubicació i calen més moviments de terra”, ha declarat el titular de Presidència En moltes ocasions ha carregat contra el president del grup parlamentari socialdemòcrata, Pere López, tot afirmant que “no ha pogut sustentar que hi hagi cap incompliment amb tot el que hem fet”. Al mateix temps, ha insinuat que les opinions del líder de l’oposició no són pas seves. “És conegut i sabut que hi havia persones que tenien un projecte privat d’heliport al país i que eren contraris a impulsar un de nacional però no pas per interès general; en el seu dia, parlant amb mi, van emprar els mateixos arguments”, ha manifestat. La compareixença s’ha allargat gairebé dues hores, de les quals noranta minuts ben bons centrant-se en l’heliport. I al llarg de la mateixa ha anat donant justificacions als diferents dubtes que el projecte ha aixecat. Per exemple, ha justificat que el cost final de la instal·lació que vol tirar endavant la UTE guanyadora del concurs ascendeixi a prop de 10 milions d’euros, molt per sobre de l’estimació que havia fet el Govern. “No es pot parlar de desviació pressupostària perquè comparem projectes diferents. No pot costar el mateix si amplies la pista, si fas una terminal el doble de gran o un restaurant i no una cafeteria petita o si has de traslladar la ubicació i calen més moviments de terra”, ha declarat. Ha posat l’exemple de l’hangar, que s’enfila al milió d’euros. “Puja tant perquè s’ha volgut fer integrat a l’ambient però també garantint la seguretat i oferint més serveis”, ha apuntat. Altres partides importants són les que es destinen a la preparació del terreny (2,9 milions) o la terminal (1,8), que “tindrà 700 metres quadrats més pel restaurant”. També influeixen en el pressupost final el fet de col·locar places solars a la instal·lació. I Gallardo ha volgut desgranar la partida de 2,4 milions per “despeses general i benefici industrial”. El ministre ha negat que aquesta signifiqui guanys pel concessionari. “És el marge que el constructor aplicarà i entra dins del normal”, ha explicat, tot desgranant que això suposa un 16%, mentre que hi ha una altra part per als imprevistos. [related:articles:1] Sobre la viabilitat econòmica de la futura instal·lació, el titular de Presidència ha assegurat que, segons els plans de negoci presentats des de la UTE, que són “conservadors”, aquesta “serà econòmicament rendible”. Més o menys dependrà en una bona part de si Govern tanca amb èxit les converses amb Espanya o França per garantir un punt de control duaner que ha d’obrir la porta a línies regulars. “La consultora que ho ha fet sap del que parla i fa una oferta sòlida, un pla de negoci creïble, amb escenaris conservadors i no llançant les campanes al vol”, ha volgut garantir Gallardo Això sí, s’ha admès que la major part dels ingressos no dependran, justament, de l’activitat aeronàutica, com ara les taxes que seran fixades des de l’executiu. Caldrà impulsar amb èxit tota una altra sèrie d’activitats com ara el lloguer d’espais, la instal·lació de negocis dins de les instal·lacions, vols panoràmics o heliski. El director del departament d’Empresa, Comerç, Desenvolupament, Seguretat i Qualitat Industrial i Transport, Josep Pujol, ha aclarit que “els beneficis depenen dels ingressos que no van associats a l’aeronàutica; això és el que farà que vagin més ràpid o més lent a trobar aquest punt d’equilibri”. El que, per ara, no es preveu és la construcció d’un establiment hoteler. Això, malgrat que Gallardo ha admès que era una proposta que “personalment m’agradava i molt”, però “ja se’ls va comunicar, un cop analitzada la legislació, que no es podia fer”. Ara bé, també ha advertit que “no puc dir que pot passar d’aquí a 30 anys i si el marc normatiu evoluciona o canvia”. En tot cas, fins i tot sense hotel, ha defensat que l’heliport pot ser un negoci rendible per al concessionari. “La consultora que ho ha fet sap del que parla i fa una oferta sòlida, un pla de negoci creïble, amb escenaris conservadors i no llançant les campanes al vol”, ha volgut garantir. I si això no fos així, Gallardo ha volgut assegurar que el risc per al Govern està controlat. Hi hauria compensació al concessionari per “garantir l’equilibri econòmic”, però el màxim seria de 7,5 milions en 30 anys. La idea inicial és repartir a raó de 250.000 euros l’any, però a petició de l’empresa s’ha acceptat que entre 2023 i 2024 se n’avançaran cinc milions. Diners, ha afirmat, que “no són a fons perdut”. Es tracta, també ha assegurat, d’una fórmula prevista a la legislació. [related:articles:2] Així, Govern assumiria cada any un màxim de 250.000 euros de pèrdues, però si hi ha resultats negatius i són inferiors, la UTE haurà de tornar la diferència. Per posar un exemple, si el 2026, l’heliport perd 100.000 euros, la concessionària hauria de retornar 150.000 a l’executiu. I, ha recordat Gallardo, “al cap de 30 anys, recuperarem la infraestructura”. Per tant, ha defensat que “no és un mal ús dels diners públics”. I si hi ha beneficis, remarca, també revertiran en l’Estat. Si aquests suposen menys del 15% dels ingressos, es pagaria un cànon del 10% o el 15%, en funció de si es té o no el control duaner. Si queden per sobre, la concessionària té dues opcions: donar-los a Govern o reinvertir-los en el mateix heliport. Barlotomé, Gallardo i Pujol han presentat el projecte. I sobre la negociació per tenir aquest control duaner, Gallardo ha explicat que ja s’han fet diversos contactes, però “difícilment es podia negociar si no tenies en marxa el projecte”. Ara, “abordarem la temàtica, que és complexa”. Es parlarà amb França -que ja té un acord similar amb Mònaco- i amb Espanya. I, en el pitjor dels casos, ha recordat, també es podria vincular via acord d’associació amb la Unió Europea. El ministre també ha deixat clar que ara s’abordarà la declaració d’interès nacional. Aquest mateix matí, ha indicat, s’han enviat ja tots els documents al comú de la Massana perquè aquest faci l’informe favorable preceptiu. Un cop es tingui, es podrà prendre la decisió al consell de ministres. “No sé si trigarà una o tres setmanes; tampoc vull posar pressió. Les coses s’han de fer bé”, ha comentat. A partir d’aquí, la resta de tràmits necessaris, com ara la petició per part de la UTE de la llicència urbanística preceptiva, l’exposició pública de l’estudi d’impacte ambiental o l’anàlisi de les al·legacions. La voluntat, no ha amagat Gallardo, seria que les obres poguessin iniciar-se aquest mateix semestre amb l’objectiu que la instal·lació estigui operativa a finals del 2024. Potser la part més fluixa de l’argumentació ha estat la resposta a la pregunta sobre per què no s’havia informat de l’adjudicació en aquests dos mesos, sigui a la premsa o a les preguntes de l’oposició. Gallardo s’ha limitat a dir que “mai se m’ha demanat” i ha afirmat que “cap de les preguntes del senyor López, ni escrites ni orals, demanava en quin punt estava l’adjudicació”. Tampoc es va explicar, ha afirmat, a la síndica general. Sobre la no publicació al BOPA, ha argumentat que “hem contemporitzat una informació fent-la pública en el moment que era oportú per evitar la politització i l’ús partidista”.
